dilluns, 3 de desembre de 2007

Josep Font i Trias (1913-2000)


S'ha publicat el volum d'Estudis Baleàrics 86/87 dedicat al professor Josep Font i Trias, número coordinat per Sebastià Trias, Alexandre Font i Jordi Vidal.
Presentació dia 17 a les 20 hores en el IES Ramon Llull.

dimecres, 28 de novembre de 2007

No quedis a ca teva


Dia 1 de desembre de 2007 he començat les meves participacions a la tertúlia del programa d'IB3 Ràdio "No quedis a ca teva" (dissabtes dematí), presentat per Pere Estelrich.

Contingut dels programes en els que he participat:

1.12.07 Dia internacional contra la SIDA
15.12 .07 Un altre Nadal és possible
22.12 .07 La loteria
2.02.08 Mobbing
23.02.08 Setmana del Llibre en Català (Llibres de cuina)

A partir d'abril de 2008 començ al programa El crepuscle encén estels

dimarts, 27 de novembre de 2007

Premi

Avui he recollit el premi que vaig guanyar al programa de Pere Estelrich "No et quedis a ca teva" de IB3 Ràdio.
Es tracta d'un lot de llibres editats perla Fundació Sa Nostra.
El concurs va consistir en endivinar una pregunta: quina pel·lícula de ciència ficció està basada en un relat breu: la resposta era 2001, basada en el relat El centinela, d'A. C. Clarke. Això va ser dia 10 de novembre de 2007.

dilluns, 26 de novembre de 2007

Nit de zàping

Jaume Oliver: Nit de zàping. Documenta Balear, Palma, 2007.
Recull de vint-i-cinc relats que combinen humor i seriositat, lirisme i distanciament, màgia i realitat.
L'argument d'un dels relats d'aquest llibre està inspirat en una anècdota que jo li vaig contar.
Jaume Oliver és professor de llengua catalana; vàrem coincidir a Formentera el curs 1990-1991.

Presentació és a Sóller, dia 14 de desembre de 2007

Tertúlia literària a Llibreria Àgora (Palma) el 30.9.2009




Miquel Arnaiz in memoriam

Ha mort l'amic Miquel Arnaiz, propietari de "Pajarería Arnaiz" (aucelleria i peixos d'aquari). Sempre recordaré les xerrades que feiem a la Rambla, parlavem de política, de futbol, però sobretot del barri. Al cel sia.

dilluns, 19 de novembre de 2007

Ifni 1957-2007

Por orden de 7 de noviembre de 1957, mi padre, el Capitán Vidal fue destinado con carácter forzoso al Centro de Información y Control de Las Palmas (361 escuadrón del ala 36), para participar en la Guerra de Ifni (1957-1958).
En la campaña participaron los C352 (T2B) de transporte (tipo Junkers); CASA 2111 (tipo Heinkel) de bombardeo (B2I, BR2I); cazas HA-112 (Buchón) y T6 armados; Grumman AD.1 y helicópteros Sikorsky H19B, de salvamento. España no podía utilizar material norteamericano (como el Sabre).
Mi padre pilotó durante el conflicto el CASA 352 (T2B) en misiones de transporte (víveres, granadas, paracaidas, muebles, etc). Fueron un total de 33 horas de vuelo reconocidas como “de guerra” entre el diciembre de 1957 y el febrero de 1958. Los vuelos eran, en su mayoría, entre Gando y Sidi Ifni, si bien también realizaba escalas en Villa Bens y Cabo Juby (Tarfaya), Fuerteventura y El Aaiun.
Tras la campaña recibió la medalla “Ifni-Sahara” y fue destinado a Morón de la Frontera (Ala 27 de Bombardeo Ligero).

Artículo en El Día de Baleares, 8.12.2007

dilluns, 5 de novembre de 2007

Viatge a Sicília (2007)




Un grup de profes hem estat a Sicília. Hem visitat Palerm, Monreale, Agrigent, Piazza Armerina (i els seus mosaics), Taormina, Catània i Siracusa (pàtria d'Arquimedes). Sicília, antiga Trinacria, és una illa molt maca i semblant en algunes aspectes a Mallorca. Rica en restes arqueològics grecs i romans. Esglésies normandes, bizantines, barroques, palaus, gelateries, etc. L'Etna (bostezo de la tierra) domina el paisatge.
Lectures relacionades amb Sicília han estat: El gatopardo, de Tomasi de Lampedusa; Fábula de Polifemo y Galatea, de Góngora.
Sicilia... copa de Baco, huerto de Pomona.




Crònica resumida del viatge publicada a Diari de l'Escola (Diario de Mallorca), 5.12.2007
Aquí teniu una síntesi històrica de Sicília.

-El 3 de juny de 2008 he participat al programa de Ona Mallorca "Piscolabis trementina", de Joan Barceló. Hem parlat de Sicília: literatura i cinema.






dimecres, 31 d’octubre de 2007

Curs bàsic de Bíblia

Curs bàsic de Bíblia a distància.
ISCREB

Institut Superior de Ciències Religioses (Barcelona)


2007-2008:
Introducció a l'Antic Testament: 7,5 (J.R. Marín)
Profetes: 5,5 (M. L. Melero)
Cartes Apostòliques: 6 (A. Borell)
Pentateuc i històrics: 6,5 (M. C. Solé) setembre

2008-2009:
Sapiencials i Salms  7 (J.R. Marín) setembre

2010-2011
Introducció al Nou Testament: 8,5 (S. Fabra)

Pendent:

Sinòptics i Fets dels Apòstols
Escrits joànics

divendres, 19 d’octubre de 2007

Barcelona 2007

He passat uns dies a Barcelona i he visitat el Cosmo Caixa i he anat a veure l'espectacle "Grease" al Teatre Victòria.

Bibliografia de S'Arenal

Bibliografia sobre s'Arenal / Jordi Vidal.- En: Llucmajor de pinte en ample 292 (2007) p. 11-13
La podeu consultar en la pàgina web de l'IES S'Arenal.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Bover


Jaume Bover, director de la Biblioteca Espanyola en Tànger, s'ha jubilat. Article al Mundo-El Día de Baleares,  7.10.2007

diumenge, 26 d’agost de 2007

Reportatge a El Día


Entrevista com a col·leccionista d'estampes religioses





dissabte, 18 d’agost de 2007

Estiu 2007

Aquest estiu he fet moltes coses, entre d'altres:

a) Lectures: El hombre duplicado, de Saramago; una biografia de Maria Antonieta; Historia social de la Revolución Francesa, de Norman Hampson; Nocilla Dream, d'Agustín Fernández Mallo; Carolus Rex, de Ramón J. Sender.
b) cinema: Shrek Tercero, Ratatouille, Cromwell (aquesta darrera per la tele)
c) Viatge a Bilbao
d) Platges: Colònia de Sant Jordi, Sa Ràpita, Sant Elm
e) Maqueta d'un Junkers 52, que encara no he acabat.
f) Proves d'impremta: Homenatge a Josep Font i Trias (Estudis Baleàrics) i Dentista de Cocodrilos (Documenta Balear)
g) Entrevistes: a Ultima Hora, el 4.7.2007 (El balcón); a El Día de Baleares, publicada el 21.8.2007

dilluns, 9 de juliol de 2007

Exposició bibliogràfica sobre Ramon Llull

Llull. Biblioteca Lluís Alemany (Palma)
estiu 2007
Exposició sobre Ramon Llull

Colección Despuig

Una de romanos (*)
 
No es del todo cierto que la colección de escultura del cardenal Despuig fuera cedida a Cort, tal y como muchos creen. Ahora que el romano atropellado por un camión regresa a la Rambla, creo oportuno rescatar del olvido al arquitecto Guillem Reynés Font (Palma, 1877-1918), que salvó con su dinero parte de dicho tesoro. A los herederos de la casa de Montenegro no les importó que esas piedras se fueran a Dinamarca. En 1900 muchas piezas habían sido ya vendidas a la Gliptoteca de Copenhague. Años más tarde Guillem Reynés inició una verdadera cruzada para evitar la total liquidación de los mármoles clásicos que quedaban en Raixa. Se crearon comisiones mixtas y ponencias; se llamó a diferentes puertas: al Ayuntamiento de Palma, a la Diputación provincial, al propio ministro Alexandre Rosselló. Nadie contestaba, nadie ponía un duro y de nuevo actuó el intermediario de turno, un tal Antoni Jaume, que tuvo el detalle de aceptar en 1917 la oferta del arquitecto Reynés, nada más y nada menos que sesenta mil pesetas de su bolsillo (una auténtica fortuna pagada en dos plazos). Así daba tiempo a que alguna institución se mojara. Incluso se pensó en una suscripción popular. Al pobre Reynés se lo llevó la gripe de 1918 y tuvo que ser su viuda la que gestionara la venta. El alcalde Guillem Forteza firmó la compra el mes de marzo de 1923. No hubo apenas beneficios, no se trataba de especular con el patrimonio de nadie, simplemente pasaba a manos de la ciudadanía. Los contratos de compra-venta pueden ser consultados en el libro Arquitectura i art a Mallorca (Documenta Balear, Palma, 2006).
 
(*) Diario de Mallorca, 10.7.2007
 

dimecres, 25 d’abril de 2007

Ferran Pujalte (1961-2007)


Bibliografia de Ferran Pujalte i Vilanova (in memoriam):

"Loryc, sociedad anónima. Una industria de automóviles en Palma de Mallorca (1920-1929)". Estudis d'Història econòmica 1990/1 (1990) 73-92
"El factor energético en el proceso de industrialización: una primera aproximación". Estudis Baleàrics 43 (1992) 119-137
"Dinámica de matriculación de automóviles en las Islas Baleares. Aparición, difusión e implantación del automóvil (1900-1960)". 100 años del automóvil en las Baleares. Palma, 1997, 11-40
"El automóvil al servicio del estamento militar. Mulas, artillería montaña, Batallón ciclista, vehic. requisados y acorazados". Ibid, 161-176
"El consumo de los derivados del petróleo en las Baleares (1900-1995)". Ibid, 191-210
"Loryc: industria automovilística mallorquina. La fabricación de automóviles en las Baleares / amb Antonio Batle Manresa. Ibid, 227-252
Transports i comunicacions a les Balears durant el segle XIX (1800-1890). Documenta Balear , Palma, 1999
"La remor submergida de l'illa de la calma": Welcome! : un segle de turisme a les Illes Balears. Fundació "la Caixa", Palma, 2000, 88-100
"La crisis ferroviaria en Mallorca : de la expansión al desmantelamiento : 1925-1965". Estudis d'Història econòmica 16 (2000) 97-116
"Loryc" / FeP. GEM 8, 135-136
Transports i comunicacions a les Balears durant el segle XX. Documenta Balear, Palma, 2002
Entremesos en mallorquí : Fons teatral Bartomeu Rull / a cura de Ramon Díaz i Villalonga. Documenta Balear, Palma, 2005 / Preàmbul
Un segle de llum a Inca : 1905-2005 / Coord. Ferran Pujalte Vilanova. Documenta Balear, Palma, 2006 / Pròleg
"El procés d'electrificació de les Illes Balears 1901-2000" / amb Francesca Vives Amer. Ibid, 67-86
"Electricitat i el procés d'industrialització de Mallorca. Algunes reflexions". Ibid, 109-130
“El conjunt urbà de la Central III de Gesa Endesa”. I Jornades de Patrimoni Industrial a les Illes Balears, Palma, 2006, 205-217
“La recuperación del Patrimonio Industrial de Gesa Endesa. Un proyecto pionero y necesario”, Ibid., 219-231.


Necrològica publicada en El Día de Baleares 28.4.2007

Curs d'àrab


Curs d'iniciació a la llengua àrab

CPR Palma

Abril-maig 2007

Professor: Mohamed Al Metalsi (Programa de Enseñanza de Lengua Árabe y Cultura Marroquí)

dimarts, 24 d’abril de 2007

Francesc Arago

DOMINGO FRANCISCO ARAGO (*)

(*) Extret de l’Enciclopedia universal ilustrada europeo americana, Espasa, Barcelona [1905-1930], vol. 5, 1181-1182

Célebre físico y astrónomo francés (Estagell, Perpiñán, 1786-París, 1853).
En 1804 ingresó en la Escuela Politécnica, y al salir de ella fue agregado en calidad de secretario al Bureau des longitudes, prosiguiendo con Biot la tarea comenzada por Delambre y Mechain de medir el arco de meridiano de París desde Dunquerque a Barcelona, operación que continuaron hasta la isla de Formentera. Al empezar la guerra de la Independencia, fue detenido por sospechas de espionaje y preso en el castillo de Bellver, de Mallorca, de donde logró evadirse, pasando a Argel; pero a su vuelta cayó en poder de un corsario español, siendo de nuevo traladado en calidad de preso al fuerte de Rosas y luego a Palamós. Por fin pudo demostrar su inocencia consiguiendo la libertad en 1809 y, al regresar a su patria, fue nombrado profesor de la Escuela Politécnica, y en 1830 director del Observatorio. La Academia de Ciencias de París le recibió a la edad de veintitrés años, pasando por alto los preceptos de su reglamento y le eligió más tarde (1830) secretario perpetuo, en reemplazo de Fourier. Arago trabajó (en compañía de Biot hasta 1816) sobre óptica.
Entre el número extraordinario de trabajos que forman sus obras completas publicadas en 1856 y 1857 por Barral en París, en las que es de admirar la potencialidad de trabajo de Arago, que se ocupó de astronomía científica y popular, mecánica celeste, meteorología y física cósmica, geografía física y óptica, descuellan los siguientes, que son sin duda alguna los más originales, y a los cuales va unido aun hoy su nombre:
1º. el descubrimiento de la polarización rotatoria magnética, que le valió la medalla Copley.
2º. el descubrimiento de la polarización cromática;
3º. el del polariscopio, que le permitió comprobar muchas deducciones teóricas de Fresnel, así como estudiar la polarización del cielo; y no fueron menos fecundas sus investigaciones acerca de la electricidad, el magnetismo y sobre fotometría, inventando un fotómetro.
Pero la mayor parte de los servicios que Arago proporcionó a la ciencia no son los que pueden deducirse de sus trabajos; fue, en efecto, un profesor modelo, a cuya cátedra acudían presurosos gran número de alumnos; era persona que infundía alientos a sus compañeros, daba consejos utilísimos a los que se dedicaban al estudio orientándoles en sus investigaciones y sugiriéndoles métodos nuevos.
Hizo trabajos con Dulong para determinar las tensiones máximas del vapor de agua hasta 212º y contribuyó eficacísimamente a la adpoción de la teoría de las ondulaciones del éter en óptica. Distinguíase por su gran facilidad de palabra, una gran potencia de asimilación y un gran talento para hacerse inteligible de todo el auditorio. Poseía además una prodigiosa memoria, que le permitía recordar pasajes enteros, que sólo había leído una vez, condición que, al perder la vista en los últimos años de su vida, le permitió proseguir con sus trabajos, pues le bastaba oir una sola lectura para recordar los cálculos y textos más complicados, a los que unía una habilidad incomparable para exponer en su cátedra los más arduos problemas científicos, en forma tan clara como amena, refiriéndose que llegó a enseñar astronomía a los alumnos que desconocían las matemáticas, avaloradas estas dotes siempre por su entusiasmo y perseverancia en el estudio
Colaboró con Gay-Lussac desde el año 1809 en la redacción de los Annales de physique et de chimie, y como miembro del Bureau des longitudes redactó también el Annuarie de esta corporación y su Connaissance du temps. Escribió, además, la Astronomie populaire (París, 1834-1835) e Historie de ma jeunesse, publicada por Humboldt en Bruselas y Leipzig en 1854.
Diputado desde el año 1831 se afilió, desde luego, al partido republicano. La revolución de febrero de 1848 le designó para miembro del gobierno provisional, en el que desempeñó el ministerio de Interior y el de Marina, desde donde inició la abolición de la esclavitud en todas las colonias francesas. Cuando este gobierno depuso su autoridad, fue nombrado por la Asamblea constituyente miembro del Comité ejecutivo, en cuyo puesto demostró brillantemente su valor en las sangrientas jornadas de la Revolución de Juunio de 1848. Después de estos sucesos la Asamblea le nombró miembro del Comité de Guerra. Al advenimiento del Imperio se retiró a la vida privada.
Se hizo una colección completa de sus obras, bajo la dirección de Barral en París (1854-1862; 2ª ed. en 1865).
Su patria, Perpiñán, le erigió una estatua (por A. Mercié) en 1879; París otra, en 1893, detrás del Observatorio.


Nota: aquest text l'he enviat a l'Associació Balear de Matemàtiques "Xeix"

dilluns, 16 d’abril de 2007

Punts de lectura


Exposició de punts de lectura a Exfilna 2007. Del 16 al 22 d'abril a La Misericòrdia (Palma).
Col. part. Jordi Vidal

Foto: Jaume Boada

Viatge a la Garrotxa (2007)

Pasqua 2007

Viatge a Olot, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Castellfollit, Besalú, Santa Pau, Vall de Núria, Barcelona
Visites als volcans d'Olot, Museu dels volcans (Olot), Museu de l'Embotit (Castellfollit), Santuari de Núria.
Alberg de Torre Malagrida (Olot)

dimecres, 4 d’abril de 2007

La vida de Crist al cinema









Un recorregut per les pel·lícules més conegudes sobre Crist.

LA VIDA DE CRIST AL CINEMA. Guia didàctica

Veure una pel•lícula a classe pot i ha de resultar sempre atractiu per als alumnes d’ESO i Batxillerat. Creim que el cinema constitueix un recurs bàsic a l’hora de motivar l’alumnat i completar les explicacions del professor. En aquest article oferim un catàleg de les principals pel•lícules que han tractat la vida de Jesús i que poden programar-se a l’àrea de Religió, SCR o Ciències Socials. En el cas concret de l’àrea de Religió, els objectius serien identificar a Jesucrist com a nucli central del fet cristià; conèixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural com a expressió de fe. Els continguts que treballariem serien, per una part, Jesucrist: la seva personalitat, el seu ministeri, la seva obra; per l’altra, la Comunitat Cristiana. Orígen de l’Església. Després de veure la pel•lícula els alumnes han de debatre alguna qüestió i realitzar un petit treball (agument i opinió personal). A Batxillerat es poden tractar aspectes com la pena de mort, l’esclavitud, la iconografia cristiana, passatges evangèlics concrets, etc.

De cada pel•lícula oferim una fitxa tècnica, un petit comentari i el nivell educatiu més adient. Es el professor el que té la potestat per a triar un títol segons siguin les seves prioritats. La disponiblitat de les cintes i DVD també és un factor a tenir en compte, si bé, es veuen cada any per televisió i els Centres de Recursos en tenen, segurament, còpia. Si el que interessa és crear una videoteca, el Departament d’Història hi pot col•laborar. Els problemes que ens trobarem són la gran durada de tots aquests films i les llicències dels guionistes de Hollywood. Són els anomenats “peplums” o cine de romans, un gènere que darrerament d’ha volgut revitalitzar amb títols com Gladiator o Troya. Sempre hi ha la possibilitat de posar un fragment per després comentar-lo.



Biografies de Crist:

-Rei de Reis (EUA, 1961). Dir. Nicholas Ray. 163 minuts. ESO.

-L’Evangeli segons Sant Mateu (Itàlia, 1964). Dir. Pier P. Pasolini. 134 min. Blanc i negre. Batxillerat.

-La història més gran mai no contada (EUA, 1965). Dir. George Stevens. ESO.

-Jesus Christ Superstar (EUA, 1972). Dir. Norman Jewison. 103 minuts. Musical. Hi ha una versió teatral de 1996 editada en DVD.

-Jesús de Nazareth (Itàlia, 1977). Dir. Franco Zeffirelli. 203 min. ESO i Batxillerat. Excessivament llarga. Es pot passar la segona part (vida pública de Jesús).

-La vida de Bryan (Regne Unit, 1979 ). Monty Pithon, 93 minuts. Paròdia de les pel•lícules de Crist. Batxillerat.

-La última tentación de Cristo (EUA, 1988). Dir. Martin Scorsese. 157 minuts. Pol•lèmica versió de la vida de Crist. Planteja com hauria pogut ser la vida de Jesús de no haver mort a la creu.

-La pasión de Cristo (EUA, 2004). Dir. Mel Gibson. 127 min. Batxillerat. Excessivament dura i violenta. Pretenciosa.

Primers cristians:

-La túnica sagrada (EUA, 1953). Dir. Henry Coster. 135 min. Ens parla de la vida de Marcelus, tribú encarregat de l’execució de Crist a la creu. ESO

-Ben-Hur (EUA, 1959). Dir. William Wyler. 200 min. Una de les pel•lícules més famoses de la història del cinema. Ens parla d’un noble jueu injustament condemnat i que es testimoni de la Passió de Crist. ESO i Batxillerat

-Barrabàs (EUA, 1972). Dir. Richard Fleischer. 128 minuts. Desventures d’aquest personatge bíblic que viu obsessionat per haver-se lliurat de la mort en lloc de Crist. Batxillerat.

-Ponzio Pilato (Itàlia/França, 1961). Dir. Irving Ropper. Una visió molt realista de la possible actuació de Pilat al judici a Crist.

Bibliografia

-De España, R., Cine bíblico. Historia y Vida, extra 58 (1990), p. 26-35

-De España, R., El Peplum. La Antigüedad en el cine. Glénat, Barcelona, 1997

-Fernández Sebastián, J., Cine e Historia en el aula. Akal, Madrid, 1988

-Lillo, F., El cine de romanos y su aplicación didáctica. Clásicas., Madrid, 1994

-Orell, B., El cinema històric, una eina didàctica. CDL, Palma, 1992

-Solomon, J., Peplum. El mundo antiguo en el cine. Alianza, Madrid, 2002

-Valsameda, M., “Jesucristo, ¿personaje de cine?”. Religión y Escuela, n. 80 (1993) p. 27-29.

-Vidal, J., “La mort de Crist al cinema”. Balears Cultural, Diari de Balears, 23.3.1997.

-“Jesucristo en el cine”. Cine & Música, n. 28. Salvat, Barcelona, 1991, p. 55-56.

(Diari de l'Escola, Diario de Mallorca, 4.4.2007)

dijous, 29 de març de 2007

Ligeti (1923-2006)

Un compositor classic i el cinema: György Ligeti (1923-2006)*

El realitzador americà Stanley Kubrick (1928-1999) llegeix “The Sentinel”, un relat que Arthur C. Clarke havia escrit el 1948, i de tot d’una decideix fer una pel·lícula en la que un monolit emet un senyal cap a Júpiter just quan aquells simis de fa quatre mil·lions d’anys han estat capaços d’arribar a la Lluna. És part del llarg anar de la raça humana i el desig de trobar allò que es cerca: qui és o com és Déu. La pel·lícula era “2001, a space odyssey”, de l’any 1968, i fou protagonitzada per Keir Dullea, Gary Lookwood, William Sylvester, Daniel Ritcher i la veu de la rebel HAL 9000, Douglas Rain, que arriba a interpretar la cançó Daisy, just quan ha de ser desconnectada.
Si bé Kubrick havia pensat en Carl Orff, la banda sonora fou encarregada en un principi a Alex North, que ja havia musicat “Spartacus” (1960), però a la fi es decidí per autors dels anomenats “clàssics”, com Richard Strauss (la cèlebre obertura d’Also sprach Zarathustra), Johann Strauss (El Danubi Blau), Khachaturian (Gayaneh) i, com no, Ligeti. La primera part de la pel·lícula, l’alba de la humanitat, resta sense música, llevat de l’aparició del monolit i del descobriment, per part de Moonwatcher, de les primeres armes. Molt cèlebre fou la utilització dels vals del Danubi Blau per a il·lustrar un viatge per l’espai. Durant la travessia cap a Júpiter escoltam el ballet Gayaneh.
Kubrick aprofità tres obres de Ligeti per a 2001: fragments del Requiem, Lux aeterna, un canon a 16 veus i Atmospheres, peça de gran complexitat cromàtica. Les escenes amb música de Ligeti són les que ens traslladen a allò més desconegut: el Requiem esdevé el leitmotiv de la roca; Lux Aeterna ens convida a passejar per la superfície de la Lluna fins que arribem a Clavius; Atmospheres acompanya l’astronauta Dave Bowman cap a la porta de les estrelles.

(*) Diari de l’Escola (Diario de Mallorca), 28.3.2007

dimarts, 27 de març de 2007

Cinema: 300


300

Sala Augusta (Palma), 27.3.2007

Director: Zack Snyder (2006)
Amb Gerard Butler (Leònides), Rodrigo Santoro (Xerxes)
Basat en el còmic de Frank Miller & Lynn Varley (Norma ed.)
Font històrica: Herodoto, Historia, VII, 175-239
Música: Tyler Bates

Muerte en calzoncillos

Se ha estrenado en los cines de Palma la película 300, basada en el cómic del mismo título, obra de Frank Miller y Lynn Varley (Norma editorial) y en la que se narra la batalla de las Termópilas (agosto de 480 a C), un episodio de la Segunda Guerra Médica, en la que se enfrentaron un puñado de hercúleos espartanos contra un millón de torpes persas con sus elefantes y rinocerontes. La libertad de los helenos frente a la tiranía de Jerjes, dios y rey de reyes. Esta nueva versión de la batalla –ya existia una del año 1962, titulada El león de Esparta- supone una vuelta de tuerca respecto a la revisión de los peplums que se inició con Gladiator, Troya o Alejandro Magno, gracias a una excelente narración y a un ritmo trepidante que no deja en reposo al espectador. Como siempre, los griegos están dispuestos a morir por su patria con tal de que alguien les recuerde. Y así fue, porque el sacrificio del rey Leónidas y su guardia personal, fruto de una traición, fue transmitido por un soldado superviviente. Fue Herodoto quien lo plasmó en el libro VII de su Historia, de la cual existe una asequible edición de la colección de clásicos griegos (Círculo de Lectores) dirigida por el mallorquín Carlos García Gual, catedrático de filologia griega en la Universidad Complutense de Madrid.

Comentari publicat a El Mundo/El Día de Baleares (31.3.2007)

IMDB

dilluns, 26 de març de 2007

Personatges: Jefferson Davis


Jefferson Davis (1808-1889)
Militar i polític nordamericà
President dels Estats Confederats d'Amèrica (1861-1865)

1824-28 Acadèmia de West Point
1828 Destinat com a 2n Tinent a la guarnició de l'Oest
1843 Treballa per la candidatura demòcrata de Polk
1845-1847 Membre de la Cambra de Repesentants per Mississippi
1847 Guerra contra Mèxic: Coronel del 1r Regiment de Voluntaris de Mississippi. Participa en el setge de Buena Vista; és ferit en la batalla de Buena Vista. Nomenat senador interí
1851 Senador i candidat demòcrata a Governador de Mississippi
1853-1857 Secretari de Guerra amb el President Pierce
1857-1861 Senador
1861-1865 President dels Estats Confederats d'Amèrica
1865 Presó a Monroe
1867 Obté la llibertat

Obres de Jefferson Davis:

Rise and fall of the Confederate Government (Nova York, 1881); Short history of the Confederate States of America (Chicago, 1891); Memoirs of Jefferson Davis (Nova York, 1891)
Espasa 17, 1131-1132

http://es.wikipedia.org/wiki/Jefferson_Davis

dimarts, 20 de març de 2007

Història de la Medicina

El 2002 se celebrà a Pollença el XII Congrés d'història de la medicina catalana. Les actes varen ser publicades a la revista Gimbernat 37.
Jo hi vaig participar amb un article sobre la vida del meu avi, Gaspar Reynés Font, i del seu germà Antoni (odontòleg).
Medicina i poesia a Pollença. El Día de Baleares, 7.6.2002

Altres publicacions sobre història de la medicina a les Balears:

"Mateu J. B. Orfila, entre el poder i el saber", número extraordinari de Medicina Balear 18 (2003). Coordinador Macià Tomàs Salvà.

Ilustración y medicina.
175 Aniversario (1831-2006). Reial Acadèmia de Mediciba de les Illes Balears, Maó, 2006

Evocació del Dr. Antoni Obrador Adrover. Palma, 2007. Editors: Pere Riutord i Francesc Bujosa.
Inclou una necrològica signada pel meu cosí Josep Manuel Pomar Reynés.

Història de l'aviació


>

LA AVIACIÓN ESPAÑOLA ANTES DE LA GUERRA CIVIL


Unidades Aéreas (1927)


Escuadra de Getafe (Madrid)


Grupo de combate n. 11 Nieuport 29

Grupo de reconocimiento n. 21 DH.9, Breguet 19

Grupo de reconocimiento n. 31 DH.6


Escuadra de Tablada (Sevilla)


Grupo de combate n. 12 -

Grupo de reconocimiento n. 22 Breguet 14

Grupo de reconocimiento n. 32 Breguet 19


Escuadra de León


Grupo de combate n. 13 -

Grupo de reconocimiento n. 23 DH.9, Fokker C.IV, Loring R.III

Grupo de reconocimiento n. 33 (Burgos) DH.9


Escuadra de Instrucción de Cuatro Vientos (hasta 1929)


Grupo de combate n. 14 Martynsaide F.4 (Getafe, 1929)

Grupo de reconocimiento n. 24 Breguet 19 (Getafe, 1929)

Grupo de reconocimiento n. 34 R.I, Breguet 19 (desaparece en 1929)



Grupos Independientes


n. 1 de Granada Breguet 14. Breguet 19

n. 5 de Getafe Bristol F.2B, DH.9 (Agoncillo, 1928)


Escuadra de Marruecos:

Grupo n. 3 1ª Escuadrilla (Tetuán) Breguet 14

2ª Escuadrilla (Larache) Breguet 14

Grupo n. 4 1ª Ella (Melilla) DH.9A Napier

2ª Ella (Melilla) Potez 15


Grupo expedicionario n. 5 1ª Ella Bristol F2B

2ª Ella DH.9 Hispano


Grupo n. 10 (Hidroaviones, El Atalayón)


Escuadrilla Breguet 19 del Grupo n. 34 de la Escuadra de Instrucción


Desembarco de Alhucemas (septiembre de 1925):


Primera Escuadra Grupo 1 (Tetuán) Breguet 14

Grupo 2 (Larache) Breguet 14

Segunda Escuadra Grupo 3 (Melilla) DH.9A, Potez 15, DH.4

Grupo 4 (Melilla) Bristol F.2B

Tercera Escuadra Grupo Fokker C.IV

Grupo Breguet

Grupo de Hidroaviones (El Atalayón) Dornier Wal, Savoia S.16 bis

Ella Naval de Hidroaviones Macchi M.24

Buque Nodriza Dédalo Savoia S.16 bis, anfibios Supermarine

Ella Naval Francesa Farman Goliath


Fuerzas Aéreas (1931)


Escuadra n. 1 (Getafe)

Grupo de Caza n. 11 2 Escuadrillas de Nieuport 52

Grupo de Recon. n. 21 3 Ellas de Breguet 19

Grupo de Recon. n. 31 3 Ellas de Breguet 19


Escuadra n. 2 (Sevilla)

Grupo de Caza n. 12 2 Ellas de Niueport 52

Grupo de Recon. n. 22 3 Ellas de Loring R.III


Escuadra n. 3 (Barcelona)

Grupo de Caza n. 13 2 Ellas de Nieuport 52

Grupo de Recon. n. 23 (Logroño) 3 Ellas de Breguet 19

Grupo Indep. de Hidroaviones n. 6 2 Ellas de Dornier Wal


Plana Mayor (Unidad Trimotor) Junkers K30, G24


Grupo de Reconocimiento (Tetuán, Larache, Nador) 2 Ellas de R.III, Breguet 19

Escuadrilla de Hidroaviones (El Atalayón)

Cabo Juby ---

Villacisneros Breguet 19, Fokker F.VIIb/3m, algunas avionetas



Fuente: Revista de Aeronáutica y Astronáutica n. 547 (1986) Extra 75 años de Aviación Militar Española.


Costa i Llobera


Presentació del llibre De l'agre de la terra (editat el 1897), a càrrec de la Fundació Rotger-Villalonga.
Edició crítica a cura de Margalida Tomàs, catedràtica d'institut.
Edicions Lleonard Muntaner.
Director de la col·lecció: Joan Mas i Vives (UIB)
Se reparteix la conferència de l'any 2006 de Manuela Alcover sobre el mite de Nuredduna.
Actuació del Quartet de la Camerata "Sa Nostra", obres de Mozart i Arriaga.
Refrigeri.

Abans ja s'han publicat Poesies i Líricas.
Article en El Mundo/El Día de Baleares (24.3.2007)

diumenge, 18 de març de 2007

Negreira

L'amic Juan J. Negreira fa 50 anys i ho hem celebrat amb un article publicat el 17 a la meva secció El Zoco.

Bibliografia de Juan J. Negreira:
Voluntarios baleares en la División Azul y Legión Azul 1941-1944, (Palma 1991)
Mallorquines menorquines y pitiusos en la guerra de Cuba 1895-1898 (Palma 1998)
Baleares en la guerra de Filipinas 1896-1898 (Palma 2006)
Mallorca 1936, primer volumen de la colección "Fuentes documentales de la Guerra Civil en Baleares" (Palma 2006)


Negreira y sus soldados. El Mundo/El Día de Baleares, 17.3.2007

Resposta de Negreira:

ENHORABUENA. Te ha quedado bordada la columna, claro, no puedo decir otra cosa cuando me pones tan bien en ella.
De verdad que gracias, te debo una.

Enologia

Dissabte 17: visita a les bodegues Macià Batle (Santa Maria.
Ens va atendre el seu director Ramon Servalls.

http://www.maciabatle.com/

divendres, 16 de març de 2007

Ordenació del territori

Onofre Rullan: L'ordenació territorial a les Balears (segles XIX-XX). Documenta Balear, Palma, 2007.

Aquest llibre intenta oferir una síntesi del procés d'ordenació del territori, des dels antecedents preturístics fins a la situació actual.

Onofre Rullan és geògraf, Doctor en Geografia, catedràtic de la UIB.

Presentació el proper dimarts 20 de març a les 20 h. al GOB (c/Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos

dijous, 15 de març de 2007

Exfilna 2007


Exposició Filatèlica Nacional, Palma.
Del 16 al 23 d'abril de 2007 a La Misericòrdia (Palma)

La composició de la Comissió Organitzadora ès la següent:

Comissari general: Andreu C. López Seguí
Delegat FESOFI: Luis Martínez Salinas.
Administrador general: Bartomeu Cerdà.
Secretari general: Jaume Boada Salom
Vice-secretari: Antoni Sarañana Prats.
Delegat d'admissions: Joan Miquel Llompart.
Responsable de recepció i allotjament: Eduard Perales Morilla.
Direcció d'exposicions: Antoni Martín Oliver i Jesús Oliver Blanco.
Delegat FEBASOFI: Joan Estelrich.
Responsable dels mitjans de comunicació i delegat de publicacions: Jordi Vidal Reynés.
Vocals Comitè: Antonio Piña Florit y Manuel Mota Romero.

Contacte per entrevistes i declaracions:

Andreu Carles López Seguí: 670 24 63 26

Darrers Estudis Baleàrics

Estudis Baleàrics 76/77 (2004) dedicat al P. Miquel Batllori (1909-2003).
Hi col·labor amb l'article "El P. Miquel Batllori a internet" (p. 187-194). Hi ha separata.

Homenaje a Batllori. El Mundo-El Día de Baleares, 7.5.2005

Estudis Baleàrics 80/81 (2004/2005): Conservatori. 70 anys d'ensenyament musical

Estudis Baleàrics 82/83 (2005/2006), dedicat al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906).

Centenario con cucharilla. El Mundo-El Día de Baleares, 15.12.2006
http://www.elmundo-eldia.com/2006/12/15/cultura/1166137205.html

Estudis Baleàrics 84/85 Álvaro Santamaria (2007)

En preparació: homenatge a Josep Font i Trias (1913-2000)

Segell 2

S'ha publicat el segon número de Segell. Revista d'Història i cultura jueva. Lleonard Muntaner, Palma, 2006.
Hi col·labor amb l'article "El terratrèmol de Palestina de l'any 1927. Testimoni d'una religiosa mallorquina" (p. 179-182)

Tras una editorial explicando la buena acogida de su primer número, la revista se divide en varias secciones: estudios, fuentes documentales, memorias personales, ciudades del judaismo (Viena, en este caso), actividades realizadas y crítica de cine y libros. Destaquemos los artículos de Rosa Planas sobre la Aljama de Mallorca, la biografía del político y masón Jaume Valls i Segura, firmada por Francesc Sanllorente; las leyes antisemitas de Pétain durante su mandato en la Francia de Vichy, analizadas por Matias Tugores. De los libros reseñados, el de Vicenç Vilatoro, Els jueus i Catalunya (Barcanova, 2005), Miquel Segura, Arrels xuetes, ales jueves (Lleonard Muntaner, 2006) y Román Piña Homs, El plet de Cartagena (Miquel Font, 2006), éste último sobre un caso de discriminación que se produjo en la Palma de mediados del siglo XIX, en concreto el que se inició tras un baile de carnaval celebrado en el Casino Balear (después Círculo Mallorquín), del que se expulsó a Ignasi Forteza y a Gabriel Fausto Fuster, dos jóvenes marcados por su apellido.

Música per al nou mil·leni

Música per al nou mil·leni, de Hazael González. Documenta Balear, Palma, 2006. Pròleg de Jaume Vidal, epíleg de Jordi Vidal.
Recull d'articles de bandes sonores de cinema publicats a la revista Temps Moderns.
Hazael González és llicenciat en Història de l'Art. És professor de periodisme i locutor de ràdio.
Fou alumne meu a l'IES Josep Sureda i Blanes el curs 1993-94.

Història econòmica

Llana, vapors, cotó i negoci, de Joan Roca Avellà. Documenta Balear, Palma, 2006.
Una aproximació a la indústria tèxtil de la Mallorca del segle XIX. El cas de Can Ribas (1850-1885).
Joan Roca Avellà és llicenciat en Història (UIB) i professor d'ensenyament secundari.

La guitarra platónica

Carlos Garrido acaba de publicar La guitarra platónica, Plural, Palma, 2007.
Carlos Garrido es periodista, escritor y miembro del grupo Rock & Press.
En este libro cuenta sus vivencias como músico aficionado en la Barcelona de los años sesenta.
Presenta en en Cafè Sans el 24 de marzo.

http://carlos-garrido.com/la_guitarra_platonica.htm

Història del RCD Mallorca


Història del RCD Mallorca. Documenta Balear, Palma, 2005, en col·laboració amb en Miquel Vidal Perelló.

Guillem Reynés Font


Arquitectura i art a Mallorca. Documenta Balear, Palma, 2006.
Introducció i notes de Jordi Vidal Reynés. Pròleg de Guillem Rosselló Bordoy.
Guillem Reynés Font (Palma, 1877-1918), arquitecte i intel·lectual, era germa del meu avi.

http://www.elmundo-eldia.com/2006/05/11/cultura/1147298400.html

Emili Darder in memoriam


Emili Darder (1895-1937), metge i polític mallorquí. Batle republicà de Palma (1936). Afusellat el 24 de febrer de 1937.



http://www.elmundo-eldia.com/2007/02/24/cultura/1172271637.html

Miquel Bestard

Visita a l 'Exposició de Miquel Bestard (Centre Cultural Sa Nostra)

http://www.elmundo-eldia.com/2007/03/11/cultura/1173567645.html