dissabte, 21 de novembre de 2009

Exposició ABABS







Exposició 20 anys d'ABABS (Associació Amics de les Bandes Sonores), al 3r pis de la Misericòrdia (Palma).


Comissari: Hazael González
Organitza: Consell de Mallorca


He col·laborat amb un disc firmat d'Ennio Morricone (d'un concert a Sevilla el 5.11.1999). També surt a dues fotos: una amb en Philip Glass (Valldemossa, 14.7.2000) i una altre durant el debat al Club DM sobre la música de 2001.
A més hi ha retalls de les meves conferències sobre Pink Floyd i el cinema (5.7.1996) i la música de 2001 (5.7.2001), ambdues al Club DM de Palma.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Lluís Pomar in memoriam



Ha mort Lluís Pomar (Palma, 1917-2009), veterinari i escriptor, amic del meu pare i metge personal del nostre ca Black.

dimecres, 4 de novembre de 2009

La Il·lustració a Mallorca

Presentació de La cultura de la Il·lustració a Mallorca, biografia de Bonaventura Serra (Palma, 1728-1784) escrita per Jesús García Marín i Antoni Picazo Muntaner.
Presentà el llibre el professor Josep Juan Vidal (UIB).
Edita El Tall.
Can Bordils, Palma, 31.10.2009

divendres, 23 d’octubre de 2009

Deu anys de l'IES S'Arenal


L'IES S'Arenal va iniciar les activitats lectives el curs 1999-2000. El seu primer director va ser Joan Jaume Sastre i l'actual és Juan José Escobar Ballesteros.

El 28 de maig de 2010 s'ha celebrat la festa de 10 aniversari.

www.iessarenal.net

diumenge, 27 de setembre de 2009

Antoni Amorós in memoriam

Ha mort don Toni Amorós Borràs (Alaró, 1920-Palma, 2009), filòleg, diplomat en Magisteri (Palma, 1943) i llicenciat en Filosofia i Lletres (UB, 1951). Va ser professor de l'IB Ramon Llull de Palma. Entre 1953 i 1956 va treballar en el DCVB d'Alcover-Moll. Va publicar articles a Estudis Baleàrics i a la premsa local.
El 1995 va llegir a la UIB la seva memòria d'investigació sobre L'obra literària en català de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
Va ser professor meu de castellà (1r de BUP) i català (3r de BUP) entre 1979 i 1982.

Cf. GEM 23, 25-26

divendres, 25 de setembre de 2009

30 años de Ramon Llull (1979-2009)

Miquel Sunyer in memoriam
En el INB Ramon Llull entré por puntos, ya que por zona no me correspondía. La mayoría de mis compañeros de 8º se fueron al Antoni Maura a hacer BUP. Lo de hacer FP nos sonaba entonces a barracones, casi a delincuencia. Una buena nota de Graduado y tener una hermana matriculada en 3º me permitió ir al Ramon Llull. Sé que mi madre conocía a Cerdà y al señor Font, pero no creo que tuviera que pedir enchufe. Y es que en mi casa no cabía otra cosa que ir al Ramón Llull. Instituto equivalía a Ramón Llull, y creo que todavía existe esa sensación (junto al ex-femenino Joan Alcover) en el subconciente burgués palmesano. Basta mirar el Trueque: piso zona INSTITUTOS. Todo el mundo sabe por dónde es. En fin, que ahí donde estudiaron mi abuelo, mis tío-abuelos (uno de ellos está retratado en la Sala de Profesores) y algún tío, primo y hermano, ahí estudié yo el Bachillerato Unificado Polivalente y el COU. Y no me comí un rosco.
Muchos de los profesores que tuve en el Ramon Llull eran muy veteranos, algunos se jubilaron, otros mueriron; del resto, la mayoría todavía continúa, y es que del Ramon Llull, aunque te digan que no es un buen destino, nadie se mueve. Creo que el director era el señor Cerdà, y digo creo porque no lo traté en todo el año. Luego lo serían un tal Vicens y el señor Pla, que venía del CIDE. De los Jefes de Estudio no supe ni lo qué eran, no es como ahora que todo el día tienen una legión de quejicas detrás, y siempre con la misma frase preparada: “Yo no he sido”. Y la sala de profesores...esa la he visitado yo ahora, veinte años más tarde. Era un verdadero santuario, con butacas y cuadros en las paredes. Conviene insistir en que las clases eran todas en castellano, por si alguien tenía alguna duda.

1979-80: 1º BUP

Me ubicaron en 1º E, en un grupo de Inglés y Religión. Nuestra tutora fue Rosalina Cabello, y yo fui elegido delegado.
De Lengua española tuve a Antoni Amorós (†), al que llamaban “Topolino”. Era un profesor chapado a la antigua, con un maletín que le obligaba a caminar inclinado. Colaboró con Francesc de Borja Moll en el Diccionari Alcover. De este profesor he copiado una idea: la de conservar un archivo de ex-alumnos. Era normal leer alguna carta suya en los periódicos, y siempre en defensa del catalán. Su método de dar clases era leer de cabo a rabo el libro y hacer todos los ejercicios. Nos propuso como lecturas “Duelo en el Paraiso” de Goytisolo y los cuentos de Aldecoa. Yo me los leía saltándome las páginas.
De Inglés, el Sr. Marroig (†), ya mayorcito por entonces. A veces nos pasábamos con él, y siempre llegábamos tarde a sus clases, que eran después del recreo. Veníamos del Gran Prix, un salón de juegos recreativos.
De Dibujo tuvimos a un tal Carpio, un andaluz andalucista que vivió muy de cerca el proceso de autonomía de su pueblo. Me envió a suficiencia, y eso que yo soy un buen dibujante. El dibujo técnico era lo que no me iba bien. Dejaba muy sucio el papel Guarro.
De Música, Joan Moll, pianista de primera fila e hijo de Francesc de Borja Moll (evidentemente yo no lo sabía). Nunca valoró que a mí me gustara la música, y seguramente de ese 1º de BUP yo sea el único que escucha y consume música clásica, pero, ¡ay!, no empollaba y no me aprendía de memoria las lecciones. Y es que te tenías que aprender perlas como la fecha de nacimiento de Monteverdi, pero no te preguntaban sí te había gustado un aria de Orfeo. Debido a sus múltiples compromisos era normal que viniera un sustituto. Se tratata de “el vikingo”, viola de la Orquesta Ciutat de Palma.
De Historia, que por cierto no me gustaba nada, tuvimos a Rosalina Cabello, una profesora de tintes conservadores, de la que se decía que era monja. Cada día preguntaba la lección y dictaba y dictaba. Célebre fue su dictado sobre el Cristianismo. Me calificó un trabajo sobre la Catedral con planos y bibliografía con un “así no se hace un trabajo”. Ahora sería expuesto en cualquier seminario sobre la LOGSE.
De Religión, Mn. Joan Sunyer, un cura más bien progre y abierto. La verdad es que su nivel era muy bueno. Fumaba Lola y la clase era todo humo.Ahora es abogado.
De Matemáticas, Gaspar Mayor, un eminente, al parecer, matemático. Le dio mucho a la estadística, y la pronunciación que hacía de la palabra “bola” era antológica y muy recomendada para esos que hacen la “ele bleda” en mallorquín. Y es que cada día nos dictaba un problema parecido: “Sacamos dos bolas de una bolsa...”.
De Ciencias Naturales tuve a Javier del Hoyo, licenciado en Biología (1973, Universidad de Valencia), pianista. Secretario del Institut d’Estudis Baleàrics desde 1993. Me libré, pues, del “Gangster”, uno de los profesores de instituto más famosos que había entonces. Javier del Hoyo era muy duro y nos tenía acojonados (frase suya). Debías manejar un “cuadernillo” de cristalografía y no sé qué más. Nos hizo presentar diez especies de animales, diez vegetales y dies minerales. Con las plantas no tuve problemas: un champiñón del super (que no me cobraron), unos hierbajos del patio de mi casa, hojas del herbario de mi hermano...Los minerales fueron todos de la colección de otro hermano mío. Pero yo me veía incapaz de recolectar bichos. Al final me dejaron una colección medio podrida de insectos, recogí cuatro conchas en la “merdera” (hoy playa de Ca’n Pere Antoni) y mi madre me compró un paquete de paella ultracongelada Findus con mejillón, almeja y gamba. Del Hoyo me lo hizo tirar todo a la basura. Y aprobé por los pelos.
De Educación Física, el señor Ramis. Ya no se llamaba Gimnasia, sino Educación Física y Deportiva. La hacíamos separados de las niñas.
De Catalán (oficialmente 2º Idioma Moderno) tuvimos a Magdalena Bou, que estaba embarazada. De su sustituta sólo recuerdo que nadie hacía nada. Ahora me doy cuenta de lo mal que lo debía pasar. Los libros que usábamos eran el de Moll y uno de lecturas mallorquinas. Fuimos la primera generación que cursó catalán en un instituto.

30 anys del meu pas per l'Escola Graduada



El curs 1975-76 els meus pares me matricularen a 5è d’EGB al CN Gabriel Alzamora López, més conegut com Escola Graduada. Jo provenia d’un centre totalment diferent, com era el CIDE, amb camps de futbol, classes de judo, etc., però enfora de ca meva i privat. La Graduada quedava al meu barri i, per tant, hi podia anar a peu i era públic. Ja vaig conèixer, però, l’edifici nou, el mateix d’ara, de color rosa. Per cert, el pati era més petit que l’actual perquè una part pertanyia a un organisme oficial i era tot ple de cotxes i camions. El primer dia ho vaig passar fatal perquè no sabia on anar, però de tot d’una hi vaig fer amics, alguns dels quals encara conserv. La primera professora que vaig tenir va ser donya Catalina, i també va ser la primera vegada que anava amb al·lotes a classe. El director era aleshores el senyor Sintes (†), que semblava que ho havia estat tota la vida.

En aquest article vull recordar breument quins varen ser els mestres del darrer any de Segona etapa d’EGB, els que vaig tenir a vuitè el curs 1978-79, ara fa trenta anys. Serà un petit homenatge i un recordatori pels que ja són morts.

De Llengua castellana vaig tenir na Milagros, encara que va ser substituïda durant una baixa per n’Ana Alguacil. Na Milagros era una profe de les anomenades progres, que permetia el debat i coses així. Era molt diferent a donya Marita (†) que havia tingut a sisè i setè, més tradicional. El català, que havia estat voluntari el curs anterior, va desaparèixer del pla d’estudis.
D’Anglès vaig tenir don Eulogio Díaz del Corral, que era ja un pacifista. Ens va descobrir Orwell. Amb ell podíem parlar de temes esotèrics i ens feia també classes de pintura al migdia.
De Matemàtiques i Ciències Naturals vaig tenir don Toni Sabater (†), que era el nou director del col·legi. Aquest sí que en feia, de por, perquè s’enfadava molt i ens cridava. Era el nostre tutor. Me vaig encarregar del laboratori, llavors jo de major volia ser científic.
De Ciències Socials vaig tenir Don Paco (Francisco García Caraballo). Don Paco ens deixava quedar l’horabaixa a fer una revista que es deia “El estornudo”. Més endavant va ser director del Gabriel Alzamora i avui en dia és inspector.
D’Educació Física i Dibuix vaig tenir en José Luis Cebollada, que també espantava una mica per la seva ironia i el seu mal humor.
De Religió vaig tenir l’antic director, don Bernat Sintes.

Aquell any també vaig formar part d’un equip d’hoquei sobre patins. L’entrenador era en Joan Antoni Mir, del España HC.

En línies generals, un bon claustre de professors que encara record perfectament i que m’ensenyà moltes coses.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Homenatge al P. Llompart

ELS AMICS AL PARE LLOMPART
Miscel·lània in honorem
Associació d’Amics del Museu de Mallorca
Com a reconeixement al Soci d’Honor pare Gabriel Llompart Moragues, CR.

Divendres dia 11 de setembre de 2009, a les 20 hores.
Estudi General Lul·lià
Carrer de Sant Roc, 4. 07001 Palma

La festa de l’Epifania a palma (1900-1921). Or, encens, mirra i juguetes / Jordi Vidal.- En: Els amics al Pare Llompart. Amics del Museu de Mallorca, p. 508-517

«Com los .iij. Reys veeren madona Sancta María que tenia en son bras nostro Senyor Jhesu Christ, adonchs devallaren de lurs cavalls e offeriren al Fill de Deu encens e aur e mirra, a significar que ell era Deu e home e que murría per salvar l’umanal linatge.»

Ramon Llull, Libre de doctrina pueril, 47.3.

diumenge, 23 d’agost de 2009

Llibres llegits 2009

Narrativa:

-Guillem Rosselló Bujosa: El senyor de tots els somnis
-Antonio Muñoz Molina: El viento de la Luna
-Miquel Àngel Vidal: El jardí de les Hespèrides
-Miquel Àngel Riera: L'endemà de mai
-Damià Huguet: Les fites netes
-Blasco Ibáñez: Los muertos mandan
-Piña Valls: Stradivarius Rex
-Vidal Valicourt: El hombre que vio caer a Deleuze (por si acaso)

Assaig / Monografies

-Elisa Rosselló: Ètica per a adolescents de totes les edats
-García Marín / Picazo: La cultura de la Il·lustració a Mallorca
-Unamuno: La agonía del cristianismo

Relectures:

-Eco: El nombre de la rosa
-Graves: Rey Jesús
-Unamuno: San Manuel Bueno, mártir

Exposicions estiu 2009

Chaplin en imatges. CaixaForum Palma
Ingo Arndt. Potes. Empremtes de l'evolució. CaixaForum Palma

Barbie. Corte Inglés de Palma

divendres, 3 de juliol de 2009

Paso de cebra en la Rambla




Resposta oficial a la meva petició de pintar un pas de vianants a la Rambla cantonada Can Oliva:

El regidor de l'àrea de Mobilitat [...] ha disposat "senyalitzar horizontalment un pas per vianants de 3 m d'amplària a la Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca núm 9 cantonada amb el carrer Can Oliva".

En agraiment a l'Ajuntament de Palma, penjo aquesta notícia i una foto.

dimarts, 19 de maig de 2009

Comunions



Justificant de comunió de la meva besàvia Joana Aina Font i Mas (Palma, 1845-1924)
Parròquia de Sant Nicolau (Palma, 1873)
Rector: Mn. Josep Muntaner Ferrà


Foto de la meva Primera Comunió
Parròquia de Sant Miquel (Palma, 23.5.1974)
Mn. Bartomeu March

Antonio Vega in memoriam


D'un concert a Palma, anys vuitanta.

divendres, 3 d’abril de 2009

20 años sin "Intransigentes"


Intransigentes (1988-1989)














Miembros

Sergio Varela: voz
Tomàs Forns: guitarra y compositor principal
Pere Soler: guitarra solista
Jordi Vidal: bajo y teclados
Jaime Turó: batería y coros

Actuaciones

-3 junio 1988: VI Concurs Pop Rock Ajuntament de Palma: Teatro Romano del Pueblo Español
-24 junio 1988: Final Pop Rock (5º puesto)
-22 enero 1989: Plaça Mediterània (Gomila, Palma)
-19 marzo 1989: Parc de la Mar (Palma)
-26 mayo 1989: VII Pop Rock (preselección)
-2 junio 1989: VII Pop Rock (semifinal)

Discografía

-Disco recopilatorio VI Pop Rock (1988)
-Maqueta grabada en los estudios de Toni Fernández (1989)


Bibliografía

-Mostra Musical Ajuntament de Palma (1989)
-Antonio Rubio: 8 anys de concurs pop rock. Palma, 1991
-Fernando Merino: Cabello de ángel. Palma, 1996

Prensa

-Entrevista Ràdio Jove (verano 1988)
-Sapri: El disco recopilatorio del VI Concurs Pop-Rock se presentó exitosamente. Ultima Hora, 28.1.1989. Foto de la actuación del grupo “Intransigentes”: Pep Verger
-Pedro Pan: Transigiendo con todas las vías intransigentes. “Imagen de Intransigentes, en el VI Concurs de Pop-Rock”. Guía de Mallorca, 17.3.1989
-Pedro Pan:Bajando a los sótanos del Pop-Rock illenc. El Día 16 de Baleares, 1.6.1989


dilluns, 30 de març de 2009

Espectacles 2009

-Mort de dama, de Llorenç Villalonga. Teatre Principal de Palma, 20.3.2009
-Les noces de Figaro (Mozart), versió infantil i en català. Teatre Xesc Forteza de Palma, 23.3.2009
-Mort d'un viatjant, d'Arthur Miller. Teatre Principal de Palma, 24.4.2009
-La Bohème (Puccini). Teatre Principal de Palma, 20.11.2009
-La família Sans (Estudi Zero). Teatre Sans, desembre de 2009
-La tragèdia de Hamlet de Shakespeare, amb Julio Manrique. Teatre Principal de Palma, 19.12.2009
-Concert de Nadal. Cors del Teatre Principal, 21.12.2009

dissabte, 28 de març de 2009

El moble a Mallorca

Exposició "El moble a Mallorca. Segles XIII-XX".
Capella de la Misericòrdia de Palma

Consell de Mallorca

Cadires, llits, capses, els gremis, etc

Més informació aquí

dijous, 5 de març de 2009

10 anys sense Kubrick (1999-2009)


Programa a IB3 Ràdio (5.3.2009)

KUBRICK, CLARKE & LIGETI: UNA ODISSEA D’HOMENATGES (*)


No hi ha cap dubte que estam a l’any més oportú per a retre homenatge a aquests tres monstres de la cultura contemporània. L’any 2001 serà, sense dubte, l’any de 2001, una odissea a l’espai.
I podem començar, per què no?, per Homer, creador de l’epopeia d’Odisseu, l’Ulisses d’Ítaca, que segles més tard revisava el gran Joyce. Precissament aquesta parauleta de la que tant sentirem parlar aquest 2001 ve del grec “odios”, camí.
El realitzador americà Stanley Kubrick (1928-1999) llegeix “The Sentinel”, un relat breu que Arthur C. Clarke havia escrit el 1948, i de tot d’una decideix fer una pel·lícula en la que qualque cosa es posa en marxa quan cal. Per exemple, un monolit que emet un senyal cap a Júpiter just quan aquells simis de fa quatre mil·lions d’anys han estat capaços d’arribar a la Lluna. És part del llarg anar de la raça humana i el desig de trobar allò que es cerca: qui és o com és Déu. Amb aquest argument, el director de cinema i l’escriptor enllesteixen el guió de “2001, a space odyssey”, que més tard esdevindrà novel·la i creen una obra mestra del cinema. La pel·lícula (MGM, de l’any 1968), ha estat considerada sempre com la millor dintre del gènere de la ciència ficció. Fou protagonitzada per Keir Dullea (Bowman), Gary Lookwood (Poole), William Sylvester (Dr. Floyd), Daniel Ritcher (Moonwatcher) i la veu de la rebel HAL 9000, Douglas Rain, que arriba a interpretar la cançó Daisy, just quan ha de ser desconectada.
Si bé Kubrick havia pensat en Carl Orff, la banda sonora fou encarregada en un principi a Alex North, que ja havia musicat “Spartacus” (1960), però a la fi es decidí per autors dels anomenats “clàssics”, en concret de Richard Strauss (la cèlebre obertura d’Also sprach Zarathustra), Johann Strauss (El Danubi Blau), Khachaturian (Gayaneh) i, com no, Ligeti, objecte d’un estudi una mica més ample dins aquest article. El més curiós és que Alex North obria el film amb una fanfàrria molt semblant a la de Strauss, si bé amb clares influències de Rozsa. La primera part de la pel·lícula, l’alba de la humanitat, resta sense música, llevat de l’aparició del monolit i del descobriment, per part de Moonwatcher, de les primeres armes. Molt cèlebre fou la utilització dels vals del Danubi Blau per a il·lustrar un viatge per l’espai. Durant la travessia cap a Júpiter escoltam el ballet Gayaneh.
Quant a György Ligeti, aquest compositor va néixer l’any 1923 a Transilvània, de llengua materna hongaresa i d’ascendència jueva. Després d’estudiar música a Koloszvar i Budapest s’instal·là a Viena l’any 1956 i es posà en contacte amb la vanguàrdia europea. Actualment viu a Hamburg.
Kubrick aprofità tres de les seves obres per a 2001: fragments del Requiem, escrit per a soprano, mezzo, dos cors i orquestra (1963-1965) en versió de la Orquestra de la Ràdio de Baviera dirigida per Francis Travis; Lux aeterna, un canon a 16 veus que data de l’any 1966 i que hi interpreta l’Schola Cantorum de Stuttgart (dir. Clytus Goffwald); Atmospheres, de l’any 1961, de gran complexitat cromàtica i farcida d’intervals de segona, que interpreta l’Orquestra de Sudwestfunk dirigida per Ernest Bour.
Les escenes amb música de Ligeti són les que ens traslladen a allò més desconegut: el Requiem esdevé el leitmotiv de la roca; Lux Aeterna ens convida a passejar per la superfície de la Lluna fins que arribem a Clavius; Atmospheres acompanya a Dave Bowman cap a la porta de les estrelles.
Altres pel·lícules amb música de Ligeti són “The shining” (1980) i “Eyes wide shut” (1999), del mateix Kubrick, i el seu Concert per a Violoncel i orquestra sona a “Heat” (1995), de Michael Mann.
I per acabar, dues puntualitzacions: el grup Pink Floyd mai va ser convidat a musicar 2001, com han cregut alguns; en tot cas va ser tantejat (sense èxit) per a aportar fragments del seu àlbum Atom Heart Mother a “A clocwork orange” (1971); per una altra part, la canço “Space oddity” de David Bowie no té res a veure amb “Space oddisey”.



(*) Publicat a “Temps Moderns. Papers de Cinema” (Sa Nostra) n. 70 (2001) p. 22

divendres, 27 de febrer de 2009

Rostres de Roma

Rostres de Roma. Retrats romans del Muso Arqueológico Nacional.
Palma. Ses Voltes, Parc de la Mar.
Fa ganes de tornar a llegir Jo, Claudi.

dilluns, 16 de febrer de 2009

Alphonse Mucha




He visitat l'exposició sobre Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat i utopia.

Fundació La Caixa, Gran Hotel (Palma)


Mucha va ser un pintor i artista decoratiu txec, àmpliament reconegut per ser un dels màxims exponents de l'Art Nouveau (wikipèdia).
Nota: tenc una paperera amb una il·lustració de Mucha, la famosa Bières de la Meuse.

dimecres, 11 de febrer de 2009

Centenari de l'Escola Graduada de Palma


M'han proposat formar part de la Comissió Centenari de l'Escola Graduada de Palma (1910-2010), com a ex-alumne del CN Gabriel Alzamora López (1975-1979).
La Comissió està formada per l'equip directiu actual, ex-directors, inspectors, pares d'alumnes, representants de l'Ajuntament de Palma, ex-mestres i ex-alumnes.
Està prevista una exposició i una publicació.



dilluns, 2 de febrer de 2009

Bicentenario Poe

Edgar Allan Poe (1809-1849), el autor más imitado.


http://es.wikipedia.org/wiki/Allan_Poe

Ediciones que tengo por casa:

Narraciones extraordinarias. Salvat (Libro RTV 3), Madrid, 1969
Obras selectas de Edgar Allan Poe. Orbis, Barcelona, 1983

Un disco: Tales of mistery and imagination (The Alan Parsons Project, 1976)

divendres, 16 de gener de 2009

Dentista de cocodrilos (por Hazael)

Bueno, ya era hora...

Me lo acabé hace ya más de un mes, y ha estado rondando por ahí hasta que por fin me he puesto a hacerle la reseña... y mira que se la debía, y más porque es un amigo y un ex-profesor quien lo ha escrito (y tal vez por eso, porque me ha costado tanto encontrar las palabras adecuadas, he tardado tanto): finalmente, el señor Jordi Vidal reunió sus columnas escritas para un periódico en un volumen bellamente editado por Documenta Balear, titulándolas "Dentista de Cocodrilos" con su característico humor a medio camino entre lo cáustico y lo surrealista... pero pocas cosas puedo decir yo de Jordi que sean mejores que el prólogo de Román Piña Valls, así que como siempre me limitaré a dar mi opinión.

Las columnas me han gustado, unas más y otras menos, sobre todo y principalmente porque son divertidas: el sentido del humor de Jordi es muy suyo, tanto que si no le conoces bien no puedes llegar a saber si está enfadado, o está de broma, o está metiéndose contigo... pero es una manera muy efectiva de poner en la picota algunas de las cosas que son más que cuestionables en esta isla que nos ha tocado vivir. A mí, particularmente, me interesan muy poco muchos de los temas que toca (políticos, deportivos, e incluso sociales), y en cambio me gustan más las pequeñas anécdotas en las que él se ríe de sí mismo o te habla de los progresos de sus hijas o de la actitud de ciertas personas ante ciertos menesteres...

En definitiva, un libro ligero y ameno, una compilación para leer con gusto y con humor, y que cada uno se quede con lo que más le guste. Recuerdo que en su casa me dijo que en este libro no había ni una gota de sexo (una o dos sí que hay, pero tan ligeras que casi ni se notan), y que alguien le dijo que en eso se parecía a Borges... en este caso, y personalmente hablando, yo estoy encantado entonces de no parecerme a él.

La dedicatoria es encantadora: "Para Házael, alumno predilecto y maestro ya de muchas cosas."

dimarts, 13 de gener de 2009

Catalunya el 1973

Departamento de Educación Anaya. Cosmos. Área Natural y Social 5º EGB. Libro de consulta del alumno. Madrid, 1973, p. 142
Pàgina del meu llibre Cosmos de 5è d'EGB (1975-1976) on es veu clarament que Catalunya aleshores no existia.

dimecres, 7 de gener de 2009

Concert de Nadal

,


Concert de Nadal o tornar a tenir 20 anys.
IES S'Arenal, 23 de desembre de 2008.
Foto: Tona Fuster
El grup:
Mery / Sasha: veu solista
Miquel: guitarra i direcció musical
Mateo: guitarra rítmica
Yakov: saxo
Raúl / Jaume: bateria
Micha: percussió
Jordi: baix

divendres, 2 de gener de 2009

Joaquín Esponera in memoriam





Ha muerto Joaquín Esponera Vicen (1918-2008), aviador, pintor y un segundo padre para mí.
Piloto de hidroaviones y helicópteros. Viudo de Gilda Senna-Cheribo (+)
El Coronel Esponera fue jefe de la 50 escuadrilla de Salvamento (Pollença 1957-1967) y del 801 Escuadrón (Son San Juan 1967-1974). Luego fue destinado a Madrid.

He recordado con su hijo Gonzalo cuando fuimos un día al Mallorca-Zaragoza (la primera vez que fuimos al fútbol, en 1972), de Santa Ponça , de la base de Pollença, de cuando me vino a buscar a Albacete (1976), del Carrusel de Mallorca, de Gomila Park, de su experiencia en Guinea, del miedo que tenía yo a ir en barca de remos o de montar en la noria, de Gauguin, de Alfanhuí, de Prometeo y de tantas historias que nos contaba.

Descanse en paz.