dijous, 29 de març de 2007

Ligeti (1923-2006)

Un compositor classic i el cinema: György Ligeti (1923-2006)*

El realitzador americà Stanley Kubrick (1928-1999) llegeix “The Sentinel”, un relat que Arthur C. Clarke havia escrit el 1948, i de tot d’una decideix fer una pel·lícula en la que un monolit emet un senyal cap a Júpiter just quan aquells simis de fa quatre mil·lions d’anys han estat capaços d’arribar a la Lluna. És part del llarg anar de la raça humana i el desig de trobar allò que es cerca: qui és o com és Déu. La pel·lícula era “2001, a space odyssey”, de l’any 1968, i fou protagonitzada per Keir Dullea, Gary Lookwood, William Sylvester, Daniel Ritcher i la veu de la rebel HAL 9000, Douglas Rain, que arriba a interpretar la cançó Daisy, just quan ha de ser desconnectada.
Si bé Kubrick havia pensat en Carl Orff, la banda sonora fou encarregada en un principi a Alex North, que ja havia musicat “Spartacus” (1960), però a la fi es decidí per autors dels anomenats “clàssics”, com Richard Strauss (la cèlebre obertura d’Also sprach Zarathustra), Johann Strauss (El Danubi Blau), Khachaturian (Gayaneh) i, com no, Ligeti. La primera part de la pel·lícula, l’alba de la humanitat, resta sense música, llevat de l’aparició del monolit i del descobriment, per part de Moonwatcher, de les primeres armes. Molt cèlebre fou la utilització dels vals del Danubi Blau per a il·lustrar un viatge per l’espai. Durant la travessia cap a Júpiter escoltam el ballet Gayaneh.
Kubrick aprofità tres obres de Ligeti per a 2001: fragments del Requiem, Lux aeterna, un canon a 16 veus i Atmospheres, peça de gran complexitat cromàtica. Les escenes amb música de Ligeti són les que ens traslladen a allò més desconegut: el Requiem esdevé el leitmotiv de la roca; Lux Aeterna ens convida a passejar per la superfície de la Lluna fins que arribem a Clavius; Atmospheres acompanya l’astronauta Dave Bowman cap a la porta de les estrelles.

(*) Diari de l’Escola (Diario de Mallorca), 28.3.2007

dimarts, 27 de març de 2007

Cinema: 300


300

Sala Augusta (Palma), 27.3.2007

Director: Zack Snyder (2006)
Amb Gerard Butler (Leònides), Rodrigo Santoro (Xerxes)
Basat en el còmic de Frank Miller & Lynn Varley (Norma ed.)
Font històrica: Herodoto, Historia, VII, 175-239
Música: Tyler Bates

Muerte en calzoncillos

Se ha estrenado en los cines de Palma la película 300, basada en el cómic del mismo título, obra de Frank Miller y Lynn Varley (Norma editorial) y en la que se narra la batalla de las Termópilas (agosto de 480 a C), un episodio de la Segunda Guerra Médica, en la que se enfrentaron un puñado de hercúleos espartanos contra un millón de torpes persas con sus elefantes y rinocerontes. La libertad de los helenos frente a la tiranía de Jerjes, dios y rey de reyes. Esta nueva versión de la batalla –ya existia una del año 1962, titulada El león de Esparta- supone una vuelta de tuerca respecto a la revisión de los peplums que se inició con Gladiator, Troya o Alejandro Magno, gracias a una excelente narración y a un ritmo trepidante que no deja en reposo al espectador. Como siempre, los griegos están dispuestos a morir por su patria con tal de que alguien les recuerde. Y así fue, porque el sacrificio del rey Leónidas y su guardia personal, fruto de una traición, fue transmitido por un soldado superviviente. Fue Herodoto quien lo plasmó en el libro VII de su Historia, de la cual existe una asequible edición de la colección de clásicos griegos (Círculo de Lectores) dirigida por el mallorquín Carlos García Gual, catedrático de filologia griega en la Universidad Complutense de Madrid.

Comentari publicat a El Mundo/El Día de Baleares (31.3.2007)

IMDB

dilluns, 26 de març de 2007

Personatges: Jefferson Davis


Jefferson Davis (1808-1889)
Militar i polític nordamericà
President dels Estats Confederats d'Amèrica (1861-1865)

1824-28 Acadèmia de West Point
1828 Destinat com a 2n Tinent a la guarnició de l'Oest
1843 Treballa per la candidatura demòcrata de Polk
1845-1847 Membre de la Cambra de Repesentants per Mississippi
1847 Guerra contra Mèxic: Coronel del 1r Regiment de Voluntaris de Mississippi. Participa en el setge de Buena Vista; és ferit en la batalla de Buena Vista. Nomenat senador interí
1851 Senador i candidat demòcrata a Governador de Mississippi
1853-1857 Secretari de Guerra amb el President Pierce
1857-1861 Senador
1861-1865 President dels Estats Confederats d'Amèrica
1865 Presó a Monroe
1867 Obté la llibertat

Obres de Jefferson Davis:

Rise and fall of the Confederate Government (Nova York, 1881); Short history of the Confederate States of America (Chicago, 1891); Memoirs of Jefferson Davis (Nova York, 1891)
Espasa 17, 1131-1132

http://es.wikipedia.org/wiki/Jefferson_Davis

dimarts, 20 de març de 2007

Història de la Medicina

El 2002 se celebrà a Pollença el XII Congrés d'història de la medicina catalana. Les actes varen ser publicades a la revista Gimbernat 37.
Jo hi vaig participar amb un article sobre la vida del meu avi, Gaspar Reynés Font, i del seu germà Antoni (odontòleg).
Medicina i poesia a Pollença. El Día de Baleares, 7.6.2002

Altres publicacions sobre història de la medicina a les Balears:

"Mateu J. B. Orfila, entre el poder i el saber", número extraordinari de Medicina Balear 18 (2003). Coordinador Macià Tomàs Salvà.

Ilustración y medicina.
175 Aniversario (1831-2006). Reial Acadèmia de Mediciba de les Illes Balears, Maó, 2006

Evocació del Dr. Antoni Obrador Adrover. Palma, 2007. Editors: Pere Riutord i Francesc Bujosa.
Inclou una necrològica signada pel meu cosí Josep Manuel Pomar Reynés.

Història de l'aviació


>

LA AVIACIÓN ESPAÑOLA ANTES DE LA GUERRA CIVIL


Unidades Aéreas (1927)


Escuadra de Getafe (Madrid)


Grupo de combate n. 11 Nieuport 29

Grupo de reconocimiento n. 21 DH.9, Breguet 19

Grupo de reconocimiento n. 31 DH.6


Escuadra de Tablada (Sevilla)


Grupo de combate n. 12 -

Grupo de reconocimiento n. 22 Breguet 14

Grupo de reconocimiento n. 32 Breguet 19


Escuadra de León


Grupo de combate n. 13 -

Grupo de reconocimiento n. 23 DH.9, Fokker C.IV, Loring R.III

Grupo de reconocimiento n. 33 (Burgos) DH.9


Escuadra de Instrucción de Cuatro Vientos (hasta 1929)


Grupo de combate n. 14 Martynsaide F.4 (Getafe, 1929)

Grupo de reconocimiento n. 24 Breguet 19 (Getafe, 1929)

Grupo de reconocimiento n. 34 R.I, Breguet 19 (desaparece en 1929)



Grupos Independientes


n. 1 de Granada Breguet 14. Breguet 19

n. 5 de Getafe Bristol F.2B, DH.9 (Agoncillo, 1928)


Escuadra de Marruecos:

Grupo n. 3 1ª Escuadrilla (Tetuán) Breguet 14

2ª Escuadrilla (Larache) Breguet 14

Grupo n. 4 1ª Ella (Melilla) DH.9A Napier

2ª Ella (Melilla) Potez 15


Grupo expedicionario n. 5 1ª Ella Bristol F2B

2ª Ella DH.9 Hispano


Grupo n. 10 (Hidroaviones, El Atalayón)


Escuadrilla Breguet 19 del Grupo n. 34 de la Escuadra de Instrucción


Desembarco de Alhucemas (septiembre de 1925):


Primera Escuadra Grupo 1 (Tetuán) Breguet 14

Grupo 2 (Larache) Breguet 14

Segunda Escuadra Grupo 3 (Melilla) DH.9A, Potez 15, DH.4

Grupo 4 (Melilla) Bristol F.2B

Tercera Escuadra Grupo Fokker C.IV

Grupo Breguet

Grupo de Hidroaviones (El Atalayón) Dornier Wal, Savoia S.16 bis

Ella Naval de Hidroaviones Macchi M.24

Buque Nodriza Dédalo Savoia S.16 bis, anfibios Supermarine

Ella Naval Francesa Farman Goliath


Fuerzas Aéreas (1931)


Escuadra n. 1 (Getafe)

Grupo de Caza n. 11 2 Escuadrillas de Nieuport 52

Grupo de Recon. n. 21 3 Ellas de Breguet 19

Grupo de Recon. n. 31 3 Ellas de Breguet 19


Escuadra n. 2 (Sevilla)

Grupo de Caza n. 12 2 Ellas de Niueport 52

Grupo de Recon. n. 22 3 Ellas de Loring R.III


Escuadra n. 3 (Barcelona)

Grupo de Caza n. 13 2 Ellas de Nieuport 52

Grupo de Recon. n. 23 (Logroño) 3 Ellas de Breguet 19

Grupo Indep. de Hidroaviones n. 6 2 Ellas de Dornier Wal


Plana Mayor (Unidad Trimotor) Junkers K30, G24


Grupo de Reconocimiento (Tetuán, Larache, Nador) 2 Ellas de R.III, Breguet 19

Escuadrilla de Hidroaviones (El Atalayón)

Cabo Juby ---

Villacisneros Breguet 19, Fokker F.VIIb/3m, algunas avionetas



Fuente: Revista de Aeronáutica y Astronáutica n. 547 (1986) Extra 75 años de Aviación Militar Española.


Costa i Llobera


Presentació del llibre De l'agre de la terra (editat el 1897), a càrrec de la Fundació Rotger-Villalonga.
Edició crítica a cura de Margalida Tomàs, catedràtica d'institut.
Edicions Lleonard Muntaner.
Director de la col·lecció: Joan Mas i Vives (UIB)
Se reparteix la conferència de l'any 2006 de Manuela Alcover sobre el mite de Nuredduna.
Actuació del Quartet de la Camerata "Sa Nostra", obres de Mozart i Arriaga.
Refrigeri.

Abans ja s'han publicat Poesies i Líricas.
Article en El Mundo/El Día de Baleares (24.3.2007)

diumenge, 18 de març de 2007

Negreira

L'amic Juan J. Negreira fa 50 anys i ho hem celebrat amb un article publicat el 17 a la meva secció El Zoco.

Bibliografia de Juan J. Negreira:
Voluntarios baleares en la División Azul y Legión Azul 1941-1944, (Palma 1991)
Mallorquines menorquines y pitiusos en la guerra de Cuba 1895-1898 (Palma 1998)
Baleares en la guerra de Filipinas 1896-1898 (Palma 2006)
Mallorca 1936, primer volumen de la colección "Fuentes documentales de la Guerra Civil en Baleares" (Palma 2006)


Negreira y sus soldados. El Mundo/El Día de Baleares, 17.3.2007

Resposta de Negreira:

ENHORABUENA. Te ha quedado bordada la columna, claro, no puedo decir otra cosa cuando me pones tan bien en ella.
De verdad que gracias, te debo una.

Enologia

Dissabte 17: visita a les bodegues Macià Batle (Santa Maria.
Ens va atendre el seu director Ramon Servalls.

http://www.maciabatle.com/

divendres, 16 de març de 2007

Ordenació del territori

Onofre Rullan: L'ordenació territorial a les Balears (segles XIX-XX). Documenta Balear, Palma, 2007.

Aquest llibre intenta oferir una síntesi del procés d'ordenació del territori, des dels antecedents preturístics fins a la situació actual.

Onofre Rullan és geògraf, Doctor en Geografia, catedràtic de la UIB.

Presentació el proper dimarts 20 de març a les 20 h. al GOB (c/Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos

dijous, 15 de març de 2007

Exfilna 2007


Exposició Filatèlica Nacional, Palma.
Del 16 al 23 d'abril de 2007 a La Misericòrdia (Palma)

La composició de la Comissió Organitzadora ès la següent:

Comissari general: Andreu C. López Seguí
Delegat FESOFI: Luis Martínez Salinas.
Administrador general: Bartomeu Cerdà.
Secretari general: Jaume Boada Salom
Vice-secretari: Antoni Sarañana Prats.
Delegat d'admissions: Joan Miquel Llompart.
Responsable de recepció i allotjament: Eduard Perales Morilla.
Direcció d'exposicions: Antoni Martín Oliver i Jesús Oliver Blanco.
Delegat FEBASOFI: Joan Estelrich.
Responsable dels mitjans de comunicació i delegat de publicacions: Jordi Vidal Reynés.
Vocals Comitè: Antonio Piña Florit y Manuel Mota Romero.

Contacte per entrevistes i declaracions:

Andreu Carles López Seguí: 670 24 63 26

Darrers Estudis Baleàrics

Estudis Baleàrics 76/77 (2004) dedicat al P. Miquel Batllori (1909-2003).
Hi col·labor amb l'article "El P. Miquel Batllori a internet" (p. 187-194). Hi ha separata.

Homenaje a Batllori. El Mundo-El Día de Baleares, 7.5.2005

Estudis Baleàrics 80/81 (2004/2005): Conservatori. 70 anys d'ensenyament musical

Estudis Baleàrics 82/83 (2005/2006), dedicat al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906).

Centenario con cucharilla. El Mundo-El Día de Baleares, 15.12.2006
http://www.elmundo-eldia.com/2006/12/15/cultura/1166137205.html

Estudis Baleàrics 84/85 Álvaro Santamaria (2007)

En preparació: homenatge a Josep Font i Trias (1913-2000)

Segell 2

S'ha publicat el segon número de Segell. Revista d'Història i cultura jueva. Lleonard Muntaner, Palma, 2006.
Hi col·labor amb l'article "El terratrèmol de Palestina de l'any 1927. Testimoni d'una religiosa mallorquina" (p. 179-182)

Tras una editorial explicando la buena acogida de su primer número, la revista se divide en varias secciones: estudios, fuentes documentales, memorias personales, ciudades del judaismo (Viena, en este caso), actividades realizadas y crítica de cine y libros. Destaquemos los artículos de Rosa Planas sobre la Aljama de Mallorca, la biografía del político y masón Jaume Valls i Segura, firmada por Francesc Sanllorente; las leyes antisemitas de Pétain durante su mandato en la Francia de Vichy, analizadas por Matias Tugores. De los libros reseñados, el de Vicenç Vilatoro, Els jueus i Catalunya (Barcanova, 2005), Miquel Segura, Arrels xuetes, ales jueves (Lleonard Muntaner, 2006) y Román Piña Homs, El plet de Cartagena (Miquel Font, 2006), éste último sobre un caso de discriminación que se produjo en la Palma de mediados del siglo XIX, en concreto el que se inició tras un baile de carnaval celebrado en el Casino Balear (después Círculo Mallorquín), del que se expulsó a Ignasi Forteza y a Gabriel Fausto Fuster, dos jóvenes marcados por su apellido.

Música per al nou mil·leni

Música per al nou mil·leni, de Hazael González. Documenta Balear, Palma, 2006. Pròleg de Jaume Vidal, epíleg de Jordi Vidal.
Recull d'articles de bandes sonores de cinema publicats a la revista Temps Moderns.
Hazael González és llicenciat en Història de l'Art. És professor de periodisme i locutor de ràdio.
Fou alumne meu a l'IES Josep Sureda i Blanes el curs 1993-94.

Història econòmica

Llana, vapors, cotó i negoci, de Joan Roca Avellà. Documenta Balear, Palma, 2006.
Una aproximació a la indústria tèxtil de la Mallorca del segle XIX. El cas de Can Ribas (1850-1885).
Joan Roca Avellà és llicenciat en Història (UIB) i professor d'ensenyament secundari.

La guitarra platónica

Carlos Garrido acaba de publicar La guitarra platónica, Plural, Palma, 2007.
Carlos Garrido es periodista, escritor y miembro del grupo Rock & Press.
En este libro cuenta sus vivencias como músico aficionado en la Barcelona de los años sesenta.
Presenta en en Cafè Sans el 24 de marzo.

http://carlos-garrido.com/la_guitarra_platonica.htm

Història del RCD Mallorca


Història del RCD Mallorca. Documenta Balear, Palma, 2005, en col·laboració amb en Miquel Vidal Perelló.

Guillem Reynés Font


Arquitectura i art a Mallorca. Documenta Balear, Palma, 2006.
Introducció i notes de Jordi Vidal Reynés. Pròleg de Guillem Rosselló Bordoy.
Guillem Reynés Font (Palma, 1877-1918), arquitecte i intel·lectual, era germa del meu avi.

http://www.elmundo-eldia.com/2006/05/11/cultura/1147298400.html

Emili Darder in memoriam


Emili Darder (1895-1937), metge i polític mallorquí. Batle republicà de Palma (1936). Afusellat el 24 de febrer de 1937.



http://www.elmundo-eldia.com/2007/02/24/cultura/1172271637.html

Miquel Bestard

Visita a l 'Exposició de Miquel Bestard (Centre Cultural Sa Nostra)

http://www.elmundo-eldia.com/2007/03/11/cultura/1173567645.html