De la meva discoteca:
-Simfonia Faust, segons l'obra de Goethe (Eliahu Inbal)
-Simfonia Dante, basada en la Divina Comèdia (Hartmut Haenchen)
-Poemes simfònics:
-Les Préludes (basat en textos de Lamartine)
-Prometeu (segons un poema de Herder)
-Orfeu
-Tasso, lamento e trionfo (segons textos de Goethe i Byron)
-Liebestraum n. 3 (Somni d'amor), per piano (Jorge Bolet)
Lisztmania:
Tot va començar perque en Pere Estelrich me convidà al programa 666 de El Crepuscle (4.1.2011), havíem de parlar del Dimoni i me va suggerir parlar del Faust de Gounod, això me va fer comprar i rellegir alguna edició de Faust de Goethe (cosa que vaig fer, però en castellà), llavors vaig passar a la Simfonia Faust de Liszt, compositor del que ara se celebra el seu bicentenari (1811-2011), i de pas torn a escoltar el típic CD que tenia abandonat i mig romput (me va costar 1000 pta) amb peces vocals diverses (Ave Maria, etc), entre les quals la cèlebre Gretchen amb Spinrade (de Schubert), que ara resulta, clar, que és un text del Faust de Goethe (és Margarita filant a la troca), i encara més, avui (després de vint anys) veig que hi ha un número de Heinric Werner (tranquils, no és conegut en absolut) amb un cor gairebé infantil (o femení) titulat Heidenröslein, que jo no sabia que era...un poema també de Goethe, que descriu la violació d’una donzella (Vidàliques I, 2)
