Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de maig del 2022

Chespirianas

Obras de teatro, óperas, cine, libros, discos:

En 1989 vi en el cine Henry V y en 1993 Mucho ruido y pocas nueces, adaptaciones de Kenneth Branagh y de las que tengo las bandas sonoras, ambas de Patrick Doyle.

Hace poco vi por televisión (de pago) la Corona vacía, miniserie de TV, basada, en parte, en Henry VI y Richard III; ahora he visto Coriolanus, de Ralph Fiennes.

En 2026 he vist Hamnet.

También tengo el CD Great Shakespeare Films (Decca, 1989), con música de Walton (Henry V, Richard III), Rózsa (Julius Caesar) y Shostakovich (Hamlet). Mi favorita, la partitura de Richard III.

En DVD tengo El asesinato de Julio César (con Charlton Heston). En CD la música de Romeo y Julieta (ballet con música de Prokofiev).

Verdi: Macbeth IX Temporada d'Òpera. Teatre Principal, 11.5.1995 (con Joan Pons)

Mesura per mesura / Iguana Teatre. Teatre Principal, desembre 1996

Romeu i Julieta / Sala Mozart Auditòrium, octubre 2000 

Tot Shakespeare o no. Estudi Zero/Teatre Sans, diciembre de 2002

Hamlet. Teatre Principal, 19.12.2009 (con Julio Manrique)

Verdi: OtelloXXVIII Temporada d'Òpera. Teatre Principal, 23.5.2014

Macbeth (Justin Kurzel, 2015). Sala Augusta, 4.1.2016

Tito Andrónico. Teatre Principal, 14.5.2022 (Festival de Mérida), música de Mairata March



Libros:

Romeo y Julieta / Julio César; El Rey Lear/Othello; Hamlet/Macbeth (Planeta)
Hamlet fue lectura de 3o de BUP

dimarts, 9 de novembre del 2021

Musicals

 

El musical, un gènere nascut al cinema i als teatres americans, és un llenguatge molt diferent al de l'òpera, requereix unes veus amb una tècnica segurament no tan exigents, a part que té una ventaja idiomàtica clara, i és el cantar en anglès, si bé ara ja són traduïts all idiomes locals on se representen. També cal dir que sovint els arranjaments són més propis del pop o el rock que de la música clàssica. Quant als arguments, no crec hagi tanta diferència entre un gènere i l'altre, car la literatura sol ser la font principal dels libretos, encara que darrerament el repertori d'un grup o solista esdevé fàcilment un musical, com és el cas de Mecano, Abba o en Tomeu Penya, les cançons dels quals se succeeixen i formen un argument. Mai no falta una obertura, un duo d'amor, el número del dolent (amb veu de baix) i el punt culminant que tothom espera a la butaca. Barrejats entre òpera i musical trobam L'òpera de tres penicsWest Side story i Porgy and Bess.

Els musicals més famosos són The Phantom of the opera i Les Misérables. També les pel·lícules de dibuixos, sobre tot Disney, ara són musicals: The Lion KingAnastasia, per exemple. És habitual que estiguin en cartell mesos i mesos, per no dir anys, i amb llista d'espera quan a la taquilla.

Els meus musicals favorits són Jesus Christ Superstar, Mar i Cel (Dagoll Dagom) i l'òpera rock Tommy (The Who). Com a cançó aïllada d'un musical, crec que me qued amb I don't know how to love him, del primer dels esmentats títols. Com a autor, és clar, Andrew Lloyd Weber.

(Tetx per a l'article de Pere Estelrich "De Mallorca a Broadway, o casi", publicat al DM el 10 de novembre de 2021.

dijous, 5 de setembre del 2019

50 anys de l'Auditòrium de Palma


L’Auditòrium sempre ha format part del meu paisatge urbà. Hi he anat amb il·lusió, normalment mudat, és igual si a peu o en bus. Hi he vist grans artistes, tant de teatre com del món de la música. Fins i tot jo mateix vaig actuar una vegada a la Sala Mozart quan era nin.
Si em fan triar algun dels espectacles que he vist a l’Auditòrium, em quedaré amb un de l’Orquesta Sinfónica Ciudad de Palma, dirigida per Rafael Martínez Llorens el 28 de març de 1985, que interpretà l’Obertura de Tannhäuser de Wagner i els Quadres de Mussorgski, dues obres magnífiques del repertori clàssic.
No voldria deixar de banda les cròniques que n’Aguiló de Cáceres publicava dels concerts d’aquells anys.
Enhorabona per aquest cinquanta aniversari!

(Suplement Bellver, Diario de Mallorca, 5.9.2019)

+

19.9.2019 50 aniversari de l'Auditòrium (entrevista telefònica a Ona Mediterrània

dilluns, 12 de febrer del 2018

Curs The Beatles 1968-2018

The Beatles; White album, 50 anys.
Curs d'especialització sobre música i cultura popular
Febrer-març 2018
CESAG, Palma

Coordina: Francesc Vicens

Hi participen:

6.2 Joan Trias, assessor musical d'IB3 Ràdio (x)
13.2 Gabriel Forteza, periodista i col·leccionista (x)
20.2 Tomeu Canyelles, doctor en Història
27.2 Jordi Vidal, professor i col·leccionista (x)
6.3 Francesc Vicens, musicòleg (x)
13.3 Tomeu Mulet, dissenyador gràfic
16.3 Ricardo Gil i Javier Tarazona, The Beatles' Garden (x)
20.3 Francesc Vicens, musicòleg (x)
27.3 Cloenda (x)


Bibl. Ultima Hora, 25.2.2018

diumenge, 17 d’agost del 2014

El anillo del Nibelungo




Quincena del Anillo (4 al 17 de agosto de 2014)

Der Ring des Nibelungen (Wagner)

-Audición de la Tetralogía dirigida por Wolfgang Sawallisch, EMI, 1998
-Audición de El ocaso de los dioses dirigida por Marek Janowski
-Visionado en DVD de El anillo, edición del centenario, dirigida por Pierre Boulez (Biblioteca de Cultura Artesana)

Lecturas:

-Libreto bilingüe traducido por Ángel Fernández Mayo. Turner, Madrid, 2003
-Diccionario de la ópera / Pahlen. Emecé, Barcelona, 1995 (pág. 511-533)
-Los nibelungos. Noguer, Barcelona, 1969
-L'anell dels nibelungs, edició de Joaquim Carbó




diumenge, 26 de gener del 2014

Iván el Terrible (1530-1584)

Semana de Iván el Terrible, zar de Rusia (1533-1584)

-Lectura de su biografía escrita por Ian Grey en una edición del Círculo de Lectores (Barcelona, 1966) comprada en el Mercadillo de libros de la Misericòrdia (2 euros)

-Película (en dos partes) dirigida por Eisenstein en 1944-1958 en una edición de la colección Grandes Clásicos (Ciclo Histórico) comprada también en Mercadillo de la Misericòrdia (1 euro, creo)

-Banda sonora compuesta por Serge Prokofiev (1891-1953) en un CD editado por Philips (1997): Ivan the Terrible, Oratorio Op. 116, con versos de Vladimir Lugovsky. Rotterdam Philharmonic Orchestra dirigida por Valery Gergiev, 1996. Disco comprado en Gong, oferta 5,95 euros.



-Òpera Boris Godunov en DVD (The Bolshoi Opera, Alexander Lazarev)
-Boris Godunov, Aleksánder Pushkin (Akal de bolsillo)

dissabte, 9 de novembre del 2013

Verdi al Club Diario de Mallorca



VERDI: Història i Literatura

Club Diario de Mallorca, 7.11.2013

A diferencia de Wagner els llibrets de Verdi eren escrits per llibretistes professionals (Piave, Solera, Boito, Cammarano), la majoria dels quals inspirats o basat en drames d’autors consagrats de la literatura universal, com són Shakespeare, Victor Hugo o  Friedrich Schiller, al mateix temps ambientats en diferents èpoques històriques com veurem ara mateix de manera esquemàtica:
De l’època antiga destaca l’absència de temes mitològics:
-Nabucco: narra el captiveri dels hebreus a Babilònia sota el regnat de Nabucodonosor (586 aC). Es tracta d’un tema bíblic (Antic Testament). Llibret de Temistocle Sloera. El seu cor dels esclaus esdevingué un símbol de la unitata italiana, en especial de la lluita contra el domini austríac de llavors.
-Aida: època faraònica indeterminada, segons una novel·la de l’egiptòleg August Mariette. Fou estrenada en El Caire el 1871.
-Attila: llibret de Temistocle Solera sobre el cèlebre rei dels Huns (segle V dC)

Edat Mitjana (fins els segle XV):
-Oberto conde di San Bonifacio, primera òpera de Verd, llibret de Temistocle Solera. Guerres entre güelfs i gibelins,  (segle XIII)
-I lombardi: la primera croada (segle XI). Llibret de Temistocle Solera.
-Macbeth: rei d’Escòcia (1040-1057); basat en la tragèdia de Shakesperare, llibret de Francesc Piave.
-La battaglia de Legnano: aixecament dels llombards contra Barba-roja (un episodi del segle XII)
-Les vespres sicilianes (Sicília, segle XIII)
-Simon Boccanegra (s. XIV). Llibret de Francesco piave, sobre el drama homònim d’Antònio García Gutiérrez.
-Falstaff: comèdia lírica d’Arrigo Boito basat en diverses obres de Shakespeare; l’acció transcorre durant el  regnat d’Enric IV d’Anglaterra (1399-1413)
-Giovanna d’Arco:  llibret de Temistocle Solera basat en un drama de Schiller (segle XV)

Edat Moderna (segles XVI-XVII):
-I due foscari: poema de Lord Byron (s. XV). Llibret de Francesco  Piave
-Il trovatore (Espanya, segle XV).Llibret de Salvatore Cammarano basat en una obra d’Antonio García Gutiérrez.
-Otello: Boito va escriure el llibret a partir de l’obra de Shakespeare (Xipre, segle XV); no se sap si és una historia real
-Alzira: basat en un drama de Voltaire (Amèrica del Nord, s. XVI)
-Ernani:  llibret de Francesco Pavia segons el drama de Victor Hugo (Espanya, s. XVI). .
-Rigoletto: llibret de Francesco piave segons un drama de Victor Hugo, l’acció se trasllada de la cort de Francesc I a Màntua, segle XVI; Rigoletto és Triboulet en l’original francès.
-Don Carlos:  a partir d’un poema dramàtic de Schiller sobre l’Infant Carles, primogènit de Felip II i mort en estranyes circumstàncies, enamorat de la que serà la seva madrastra i embolicat en una rebelió als Països Baixos (Espanya, s. XVI)
-Luisa Miller: llibret de Salvsatore Cammarano segons un drama de Schiller (s. XVII)
-Un ballo in maschera:  l’acció se trasllada de la Suècia de Gustau III (assassinat el 17..) al Boston de finals del segle XVII

Segles XVIII i XIX
-Un giorno di regno (Polònia, segle XVIII), única òpera bufa de Verdi. Fou un fracàs.
-I masnadieri: segons un drama de Schiller (segle XVIII)
-La traviata: llibret de Francesco Piave basat en La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill (París 1700)
-La forza del destino: basat en el drama romàntic de Don Álvaro o la fuerza del sino del Duque de Rivas (Espanya, segle XVIII). Libreto de Francesco Piave.
-Il corsario: segons un poema de Byron (segle XIX). Llibret de Francesco Piave.
-Stiffelio (començament de segle XIX). Llibret de Franceso Piave.

Bibliografia
Fraga, F., Verdi. Discografia recomanada. Obra completa comentada.  Península, Barcelona, 2000
Pahlen, K., Diccionario de la ópera. Emecé, Barcelona, 1995
Wiquipedia
Programa del Teatre Principal de Palma Temporada 2013-2014
-Rigoletto (febrer-març 2014)
-Otello (maig 2014)


Wagner al Club Diario de Mallorca



Memòries d’un nin wagnerià en tres o quatre actes

Jordi Vidal

Club Diario de Mallorca, 18.3.2013

Els meus primers contactes amb Wagner varen ser uns anys abans d’escoltar els seus discos, en concret una imatge eròtica de les valquíries a l’Enciclopedia Infantil Molino, una breu biografia seva al llibre Cien figuras universales i un resum de Tristany i Isolda a Las 100 más famosas novelas, un curiós llibre que circulava per ca els meus pares.
Després d’aquesta mena de prehistòria wagneriana vaig passar, a la fi, a escoltar la seva música, una vegada que ja havia assimilat el meu gust per Beethoven.
I va ser amb un disc o cassette d’obertures i preludis que segurament vaig comprar d’alguna col·lecció i que no sé si he perdut. Com molts de joves vaig quedar bocabadat amb l’obertura de Tanhäuser i el preludi de Lohengrin, que escoltava cada dia. Ni tan sols sabia que obrien obres cantades, això va ser una mica més tard. També record un disc de vinil que me regalà Discoplay amb fragments orquestrals de l’Anell del Nibelung. La veu humana no feia acte de presència, per això hauria d’esperar acostumar la meva oïda al cant, cosa que vaig fer amb Verdi i Puccini. Llavors obriren la fonoteca de la Casa de Cultura de Palma i escoltava amb auriculars el començament de Tanhäuser. Me va cridar l’atenció que els temes de l’obertura que tantes vegades havia sentit tenien lletra. Per desgràcia mai vaig arribar al segon acte de Tanhäuser, ara és un dels meus favorits i que vaig descobrir gràcies a la pel·lícula Cita con Venus.
Lohengrin pertany ja a l’època del CD, una versió amb Plácido Domingo que me va costar una doblerada però que encara tenc i escolt. El seu preludi, que sonava al principi de Qué bello es vivir i a la famosa escena del globus terraqui de El gran dictador (O César o nada) és una de les meves músiques favorites i vaig decidir comprar-me’n també la versió en vídeo. El que no sabia era allò de la marxa nupcial, i he comprovat que poca gent sap que es de Wagner i que és la música del casament del cavaller del cigne amb n’Elsa. Com veurem Lohengrin és l’òpera de Wagner que més s’ha representat a Palma i la seva obra més popular.
Tristany i isolda va ser una passa definitiva, no només per a mi sinó també per la història de la música. Des del seu preludi a la mort d’amor, un segon acte d’una bellesa insuperable, un acord que sembla impossible (fa, si, re sostingut, sol sostingut). Crec que la música preferida de Dalí.
I finalment una Tetralogia en una preciosa capsa de 14 CD’s que fa pena posar-los, amb músiques cinematogràfiques com les d’Apocalipse now,  Excalibur o Ludwig i el descobriment de la mitologia germànica, a la que me vaig introduir amb una edició juvenil de Los Nibelungos i El libro de las adivinanzas Bimbo i que ara he completat amb la lectura d’un llibre d’Enrique Bernárdez titulat Los mitos germánics. En la Tetralogia apareixen les divinitats de l’olimp germànic: Wotan (Odín), Donner (Thor), Fricka (esposa de Wotan), Freia (deessa de l’amor i la fertilitat), moltes  de les quals se conserven en alguns dies de la setmana en alemany i en anglès (Wednesday, Donnerstag / Thursday, Friday / Freitag) i personatges com les nornes (teixidores del destí) i les valquíries (que acompanyaven els guerrers morts en combat cap a Valhalla). Existeix una edició bilingüe alemany/castellà de El anillo del Nibelungo de Angel Fernando Mayo (editorial Turner Música).
Me faltava assistir a alguna òpera de Wagner, cosa que vaig aconseguir gràcies a un viatge a Polònia, una funció de Tanhäuser a Poznan que va suposar el compliment d’un somni. Ara esper amb impaciència la funció al Teatre Principal de Palma del mes de maig Viatge per la Tetralogia de Wagner.
Seguint indicacions de Houston Stewart Chamberlain (El drama wagneriano) i Kurt Pahlen (Diccionario de la ópera) podem conèixer les fonts literàries de les obres de Wagner, que recordem, és l’autor dels llibrets, un cas gairebé únic en la història de la música; així Rienzi se basa en una obra de Edward Bulwer Lytton, el famós autor de Els últims dies de Pompeia; la llegenda de L’holandès errant se basa en un poema de Heinrich Heine, i el mateix Wagner se sentí inspirat en viure ell també un trajecte del Bàltic a Londres; Tanhäuser parla d’una trobada de poetes o minnesänger al Wartburg el 1207, un fet segurament històric i que Heine també va recollir en les seves obres; Lohengrin és un recull de llegendes en torn del Sant Grial, amb pinzellades del trobador i poeta medieval Wolfram von Eschenbach, els germans Grimm i d’un manuscrit publicat el 1813; Tristany i Isolda , una llegenda d’origen celta coneixia versions de Chétrien de Troyes, Béroul, Thomas de Bretanya i Godofredo d’Estrasburg. Una bona edició de la llegenda és la publicada per Alianza editorial a cura d’Alicia Yllera; Els mestres cantaires està inspirat en els mateixos poemes i drames de Hans Sachs, un personatge històric que va viure en el segle XVI; L’Anell del Nibelung (o Tetralogia) recull llegendes nòrdiques, Eddas, sagues i epopeies com el Cantar dels Nibelungs; finalment Parsifal s’inspira en poemes de Wolfram von Eschenbach i Chétrien de Troyes, tal i com assegura l’antologia trobadoresca publicada pet Carlos Álvar. Així mateix José María Viña va recollir textos medievals de cavalleries referits als arguments de Wagner com són la Leyenda del cavallero del cisne i Tristán castellano.
De la mort de Wagner he trobat algunes referències a la premsa de Palma. El Isleño de dia 23 de febrer de 1883 reprodueix dos depatxos d’agència: un datat a Venècia el dia 17 de febrer i un altre a Munich que descriuen l’arribada de les restes mortals del compositor des de Venècia; un mes més tard, el 17 de març trobam la descripció dels multitudinaris funerals de Wagner a Bayreuth: la ciudad estaba enlutada. En todos los edificios flotaban banderas y colgaduras negras y las farolas de las calles se veían encendidas y cubiertas de crespones negros.
L’any de la mort de  Wagner (1883) he trobat a Palma un ambient sarsuelístic i d’òpera italiana. El mes de gener se representaren al Teatre Principal diverses sarsueles, entre les quals Los diamantes de la corona i El barberillo de Lavapiés, La Tempestad o una versió castellana de Martha, de Flotow. Tres temporades d’òpera se succeïren aquell 1883: el mes d’abril al Teatre Principal títols com La favorita, La Traviata, Faust i Fra Diavolo; el mes d’octubre s’inicia una temporada en el Teatro-Circo Balear, amb obres com Ernani, Rigoletto, La Traviata, Il Trovatore, Un ballo in maschera, Norma, La sonnanbula, Fra Diavolo, Il Barbiere de Seviglia i l’altra al Principal el mes de desembre amb Lucia de Lammermoor, La favorita, Ernani i La sonnanbula. Amb això deduïm que predomina l’òpera italiana i que nos se programa Wagner als teatres de Palma, però sí en bandes militars que toquen al Born o a la Rambla una fantasia de Lohengrin.
Com explica Damià Pons al seu llibre El diari La Almudaina en l’època de Miquel dels Sants Oliver, el music Antoni Noguera, wagnerià convençut, en va publicar un article el 12 de març de 1888; a més Lohengrin va ser representada al Teatre Principal de Palma per una companyia italiana els dies 27, 28, 30 i 31 de maig de 1891 i això va suposar la publicació del seu argument i diversos articles d‘opinió i biogràfics sobre el músic alemany, per exemple el de l’escriptor i periodista Joan Baptista Ensenyat titulat “Wagner y su obra” (4 i 6 de juny de 1891) i anècdotes com “Las mujeres de Wagner”, “Wagner y los animales”, “Wagner íntimo. Recuerdos de una comida”, etc.
Seguint informacions facilitades  per Gaspar Sabater al seu llibre De la casa de las comedias al Teatro Principal trobam obres de Wagner en dues ocasions, el 1920 i el 1925.
Així el diumenge 16 maig de 1920 se canta al Teatre Principal de Palma Lohengrin (suposam que en italià) dins una temporada amb títols com Aida, La Bohème, Rigoletto, Tosca i Faust i dirigides per Vicente Petri. Al diari La Almudaina de dia 18 de maig trobam la crònica de Lohengrin: fue un éxito resonante, el señor Marqués sostuvo digamente toda la obra, sin emplear recursos de dudosa ley, sino que se entregó a la partitura con toda lealtad; la señorita Viñas puso toda su voluntad en el papel de Elsa.
El 1925 se produeix un fet notable, i és la representació de tres obres de Wagner gairebé al mateix temps: el 4 de març és Lohengrin al Líric, dins un cicle amb Aida, Mefistofele, Rigoletto i La Favorita.  Els 7 i 8 pugen a l’escenari del Teatre Principal La Valquíria i Sigfrid en una producció del Teatre del Liceu de Barcelona sota la direcció musical de Josep Sabater i amb la intervenció del tenor Luigi Canalda (Sigmund, Sigfrid) i la tiple Lilly Hafgen (Brunilda), consumats cantants amb experiència a Milà i Nova York respectivament. El 26 de febrer se publicava a La Almudaina l’argument de la Tetralogia en general i el 5 de març el de Sigfrid en particular, segurament textos extrets del fulletó que es posà a la venda. La crítica de la funció de dia 7 titulada “Walkyrias y Sigfrido” destaca el timbre puríssim i la potència torrencial de la soprano i la veu fresca i vibrant del tenor. Sigfrid se representà el diumenge 8 de març en sessió matinal. El duo de l’heroi i la valquíria del tercec acte rep una gran ovació. Les obres són representades en italià.
Fins i tot s’anunciava una possible representació de Parsifal per l’octubre d’aquell mateix any, fet que sembla no se produí, si bé gràcies a la recerca de dita informació hem trobat la següent anècdota publicada a La Almudaina el 14 d’octubre de 1925:
Un día Rossiní oyó un gran estrépito y gritó: corpo di dio, ¿quién toca Tanhäuser en mi casa? un criado respondió: es la cocinera que acaba de romper toda la vajilla.


divendres, 16 d’agost del 2013

Diálogos de carmelitas

Hace años que me había fijado en un cuadro que hay en la iglesia de las Teresas de Palma. Se trata de la ejecución en la guillotina de las Carmelitas de Compiègne el 17 de julio de 1794, en plena Revolución Francesa. Gaspar Valero me lo explicó en su día.
Ahora he tenido la suerte de leer la puesta en escena que firmó Georges Bernanos en una edición de 1976 y de escuchar la ópera de Poulenc Dialogues des Carmélites, de la que dejo un enlace por si os interesa el final, que es espectacular.
Esta obra de Bernanos es una meditación sobre el miedo, el valor, la muerte y el sentido de la vida.



Ópera:

Película:




diumenge, 10 de juny del 2012

Concert Pink Tones




Concert de Pink Tones
Es Trui Teatre (Palma), 9.6.2012
Músics:

Álvaro Espinosa: guitarra i veu
Cefe fernández: baix i veu
Pipo Rodríguez: saxo, guitarra i veu
Nacho Aparicio: teclats
Antonio Fernández: batería i percussió

Temes interpretats (més o manco): Signs of life, One of these days, Breathe, Time, Dogs, A saucerful of secrets, Atom Heart Mother, The great gig in te sky, Money, Any colour you like, Brain damage, Eclipse, Echoes, A great day for freedom, On the turning away, Shine on, Is there anybody outhere?, Wish you were here
Bises: Another brick in the wall, Run like hell, Comfortably numb, Goodbye cruel world


http://pinktones.net/pinktones_web.html

dissabte, 7 d’abril del 2012

Xerrada sobre els Beatles

Xerrada sobre els Beatles a l'IES Ramon Muntaner (Xirivella), abril de 2012.

dimarts, 3 de gener del 2012

Molts d'hiverns a Mallorca

Avui faig 47 anys.

Una de les meves darreres lectures ha estat El episodio mallorquín de Chopin y George Sand / por Luis Ripoll. Palma de Mallorca, 1969 (*).  

Chopin va compondre a Mallorca la majoria dels Preludis i va treballar la Balada n. 2, la Polonesa en do menor op. 40, la Mazurka en mi menor op. 41 n. 2 i va començar el tercer Scherzo op. 39.

Altres lectures sobre el tema:

Chopin y George Sand / Bartomeu Ferrà, en una edició esporgada de la Cartoixa de Valldemossa (1974), sent el llibre de 1930, segons Luis Ripoll.
Sucinta historia de la Cartuja de Valldemossa / Luis Ripoll, Analecta Cartusiana n. 41/4, Palma, 1978
Un hivern a Mallorca / George Sand, Barcelona, 1992. també tenc edició en francès i una comprada a Madrid.

(*) Nota literal escrita a llapis a la darrera plana: Aquest llibre el vaig comprar dia 5 de juny de 2003 després de dur una catifa a la tintoreria. A la Rambla em vaig trobar primer n'Aparicio i en Miralles Lefoll. A llibres Fiol em vaig trobar en Joan Rodagut, company a l'IES S'Arenal, al mateix temps ens trobàrem n'Eugeni Losada i n'Emilià Páez. Pel carrer dels Oms em vaig topar amb en Ramon Català i vaig veure d'enfora na Miquela Nadal i de més enfora encara na Marga Garí. Tot això en només una hora, de set a vuit del capvespre.





dilluns, 2 de gener del 2012

Txaikovski

Un dels meus compositors favorits, Peter Ilich Txaikovski (1840-1893).

Ahir mateix vaig anar a una representació de El trencanous al Teatre Principal.

A la meva discoteca:
Simfonia n. 6 (Giulini), Concert per a violí (Milstein, Abbado), Concert per a piano, Obertura 1812 (Solti), Romeu i Julieta (Solti), Serenata per a cordes Op. 48, Suites n. 3 i 4
Ballets: Trencanous, El llac dels cignes, Bella Dorment (en CD i cassette), vàries versions i suites
Edicions russes d'obres corals i litúrgiques
Banda Sonora de Fantasia (Stokovski)


Filmografia:
Fantasia (Disney, 1940), La Bella dorment (Disney, 1959), El concierto (2009)

diumenge, 13 de febrer del 2011

Carl Palmer Band

Concert de Carl Palmer

Gira Celebrates the music of Emerson, Lake & Palmer, amb Paul Bielatowicz (guitarra), Simon Fritzpatrick (baix) i Carl Palmer (bateria).
Trui Teatre de Palma, 12 de febrer de 2011
Fila B20

Repertori:

The barbarian (Bartok)
Hoedown (Aaron Copland)
Peter Gunn (Henry Mancini)
Trilogy
Canario (Joaquín Rodrigo)
Tarkus
Pictures at an exhibition (Mussorgski)
Fanfare for the common man (Aaron Copland)
Carmina Burana (Orff)
Nutrocker (Kim Fowley, sobre temes de Txaikovski)

dimecres, 12 de gener del 2011

Bicentenari de Franz Liszt

Franz Liszt (1811-1886), un geni de la música, pianista excepcional.



De la meva discoteca:

-Simfonia Faust, segons l'obra de Goethe (Eliahu Inbal)
-Simfonia Dante, basada en la Divina Comèdia (Hartmut Haenchen)

-Poemes simfònics:
   -Les Préludes (basat en textos de Lamartine)
   -Prometeu (segons un poema de Herder)
   -Orfeu
   -Tasso, lamento e trionfo (segons textos de Goethe i Byron)

-Liebestraum n. 3 (Somni d'amor), per piano (Jorge Bolet)

Lisztmania:

Tot va començar perque en Pere Estelrich me convidà al programa 666 de El Crepuscle (4.1.2011), havíem de parlar del Dimoni i me va suggerir parlar del Faust de Gounod, això me va fer comprar i rellegir alguna edició de Faust de Goethe (cosa que vaig fer, però en castellà), llavors vaig passar a la Simfonia Faust de Liszt, compositor del que ara se celebra el seu bicentenari (1811-2011), i de pas torn a escoltar el típic CD que tenia abandonat i mig romput (me va costar 1000 pta) amb peces vocals diverses (Ave Maria, etc), entre les quals la cèlebre Gretchen amb Spinrade (de Schubert), que ara resulta, clar, que és un text del Faust de Goethe (és Margarita filant a la troca), i encara més, avui (després de vint anys) veig que hi ha un número de Heinric Werner (tranquils, no és conegut en absolut) amb un cor gairebé infantil (o femení) titulat Heidenröslein, que jo no sabia que era...un poema també de Goethe, que descriu la violació d’una donzella (Vidàliques I, 2)