Chespirianas

Obras de teatro, óperas, cine, libros, discos:

En 1989 vi en el cine Henry V y en 1993 Mucho ruido y pocas nueces, adaptaciones de Kenneth Branagh y de las que tengo las bandas sonoras, ambas de Patrick Doyle.

Hace poco vi por televisión (de pago) la Corona vacía, miniserie de TV, basada, en parte, en Henry VI y Richard III; ahora he visto Coriolanus, de Ralph Fiennes.

En 2026 he vist Hamnet.

También tengo el CD Great Shakespeare Films (Decca, 1989), con música de Walton (Henry V, Richard III), Rózsa (Julius Caesar) y Shostakovich (Hamlet). Mi favorita, la partitura de Richard III.

En DVD tengo El asesinato de Julio César (con Charlton Heston). En CD la música de Romeo y Julieta (ballet con música de Prokofiev).

Verdi: Macbeth.  IX Temporada d'Òpera. Teatre Principal, 11.5.1995 (con Joan Pons)

Mesura per mesura / Iguana Teatre. Teatre Principal, desembre 1996

Romeu i Julieta / Sala Mozart Auditòrium, octubre 2000 

Tot Shakespeare o no. Estudi Zero/Teatre Sans, diciembre de 2002

Hamlet. Teatre Principal, 19.12.2009 (con Julio Manrique)

Verdi: Otello. XXVIII Temporada d'Òpera. Teatre Principal, 23.5.2014

Macbeth (Justin Kurzel, 2015). Sala Augusta, 4.1.2016

Tito Andrónico. Teatre Principal, 14.5.2022 (Festival de Mérida), música de Mairata March

Libros:

Romeo y Julieta / Julio César; El Rey Lear/Othello; Hamlet/Macbeth (Planeta)

Hamlet fue lectura de 3o de BUP

Un pre-Hamlet

 The Northman. El hombre del Norte

Dirección: Robert Eggers

Intérpretes: Alexander Skarsgård, Anya Taylor-Joy, Willem Dafoe, Nicole Kidman, Björk

He vist El hombre del Norte.

https://decine21.com/peliculas/el-hombre-del-norte-44844

Cine Rívoli, miércoles 27.4.2022

Una película de vikingos, violenta, espectacular y chamánica. Un argumento calcado a Hamlet y al Rey León. Historia de una venganza, siglo IX. Fuego y hachazos. Por cierto, los vikingos o normandos no llevan casco y mucho menos cuernos.

Complementos:

Relecturas de Hamlet, ediciones de Planeta (Introducción, traducción y notas de José M. Valverde) y RTV 11 (traducción de L. Fernández de Moratín, prólogo de Juan Guerrereo Zamora).

Los vikingos / por Frank R. Donovan, con el asesoramiento de Sir Thomas D. Kendrick Barcelona, 1964

Macbeth 2016

El 4 de gener de 2016 he vist Macbeth
Sala Augusta de Palma.



Director: Justin Kurzel (2015)

Basada en la obra de Shakespeare. Macbeth és la personificació de l'ambició.

Actors:  Michael Fassbender, Marion Cotillard, Jack Madigan 

Música: Jed Kurzel


Macbeth, rei d'Escòcia (1040-1057)

Complements:

Lectura de La tragedia de Macbeth (Shakespeare), en la edición de José María Valverde (Planeta, Barcelona, Barcelona, 1980) y de la versión de Pere Fullana (Documenta Balear, Palma, 2004).

Un prólogo de Borges en Obras Completas II. 
Audició de la ópera Macbeth, de Verdi.

Moby Dick

Herman Melville: Moby Dick



-Lectura de la edición (íntegra) especial para Pryca, Madrid, 1995
-Película Moby Dick / John Huston (Cinegusta, el 26.11.2013)
-En cómic Colección Historias Selección, Bruguera, Barcelona, 1967
-Banda sonora, Musica: Philip Sainton (1956)





Documentación:

-Libro de Jonás (Sagrada Biblia BAC), en català Bíblia BCI (Jonàs)
-Nos amies les baleines / Cousteau, appendice II La chase de la baleine (libro que me encontré al lado de un contenedor de papel en la Colònia de Sant Pere)
-Els cetacis a la mar Balear / Josep M. Brotons. Documenta Balear, Palma, 2002

-Moby Dick, Led Zeppelin

Iván el Terrible (1530-1584)

Semana de Iván el Terrible, zar de Rusia (1533-1584)

-Lectura de su biografía escrita por Ian Grey en una edición del Círculo de Lectores (Barcelona, 1966) comprada en el Mercadillo de libros de la Misericòrdia (2 euros)

-Película (en dos partes) dirigida por Eisenstein en 1944-1958 en una edición de la colección Grandes Clásicos (Ciclo Histórico) comprada también en Mercadillo de la Misericòrdia (1 euro, creo)

-Banda sonora compuesta por Serge Prokofiev (1891-1953) en un CD editado por Philips (1997): Ivan the Terrible, Oratorio Op. 116, con versos de Vladimir Lugovsky. Rotterdam Philharmonic Orchestra dirigida por Valery Gergiev, 1996. Disco comprado en Gong, oferta 5,95 euros.

-Òpera Boris Godunov en DVD (The Bolshoi Opera, Alexander Lazarev)
-Boris Godunov, Aleksánder Pushkin (Akal de bolsillo)

Temps Moderns (The end)

La revista Temps Moderns, papers de cinema, ha publicat el que serà el seu darrer número (158, desembre 2009). Dirigida per Jaume Vidal i editada per l'Obra Social de Sa Nostra, vaig col·laborar amb aquests articles:

“More. Breu nota d'un aniversari”. Temps Moderns 55 (1999) p. 13
“Tots vivim a un submarí de color groc”. Temps Moderns 57 (1999) p. 4
“Música i Pèplum”. Temps Moderns 63 (2000) p. 9
“Kubrick, Clarke & Ligeti: una odissea d’homenatges”. Temps Moderns 70 (2001) p. 22
“Setmana Santa Cinema Sant”. Temps Moderns 81 (2002) p. 18-19
“La mort d’un poble o la missió guaraní del P. Gabriel”. Temps Moderns 82 (2002) p. 21-22
“Un 20N de cine. L’oferta cinematogràfica el dia que morí Franco”. Temps Moderns 87 (2002) p. 12-13
“Els quatre elements”. Temps Moderns 111 (2005) 9-11 (sobre els pèplums)

També hi col·laboraren els amics d'ABABS Hazael González (Bandes de so) i Antònia Pizà; Biel Genovart i Jordi Martí.

Gràcies Jaume!

10 anys sense Kubrick (1999-2009)

Programa a IB3 Ràdio (5.3.2009)

KUBRICK, CLARKE & LIGETI: UNA ODISSEA D’HOMENATGES (*)


No hi ha cap dubte que estam a l’any més oportú per a retre homenatge a aquests tres monstres de la cultura contemporània. L’any 2001 serà, sense dubte, l’any de 2001, una odissea a l’espai.
I podem començar, per què no?, per Homer, creador de l’epopeia d’Odisseu, l’Ulisses d’Ítaca, que segles més tard revisava el gran Joyce. Precissament aquesta parauleta de la que tant sentirem parlar aquest 2001 ve del grec “odios”, camí.
El realitzador americà Stanley Kubrick (1928-1999) llegeix “The Sentinel”, un relat breu que Arthur C. Clarke havia escrit el 1948, i de tot d’una decideix fer una pel·lícula en la que qualque cosa es posa en marxa quan cal. Per exemple, un monolit que emet un senyal cap a Júpiter just quan aquells simis de fa quatre mil·lions d’anys han estat capaços d’arribar a la Lluna. És part del llarg anar de la raça humana i el desig de trobar allò que es cerca: qui és o com és Déu. Amb aquest argument, el director de cinema i l’escriptor enllesteixen el guió de “2001, a space odyssey”, que més tard esdevindrà novel·la i creen una obra mestra del cinema. La pel·lícula (MGM, de l’any 1968), ha estat considerada sempre com la millor dintre del gènere de la ciència ficció. Fou protagonitzada per Keir Dullea (Bowman), Gary Lookwood (Poole), William Sylvester (Dr. Floyd), Daniel Ritcher (Moonwatcher) i la veu de la rebel HAL 9000, Douglas Rain, que arriba a interpretar la cançó Daisy, just quan ha de ser desconectada.
Si bé Kubrick havia pensat en Carl Orff, la banda sonora fou encarregada en un principi a Alex North, que ja havia musicat “Spartacus” (1960), però a la fi es decidí per autors dels anomenats “clàssics”, en concret de Richard Strauss (la cèlebre obertura d’Also sprach Zarathustra), Johann Strauss (El Danubi Blau), Khachaturian (Gayaneh) i, com no, Ligeti, objecte d’un estudi una mica més ample dins aquest article. El més curiós és que Alex North obria el film amb una fanfàrria molt semblant a la de Strauss, si bé amb clares influències de Rozsa. La primera part de la pel·lícula, l’alba de la humanitat, resta sense música, llevat de l’aparició del monolit i del descobriment, per part de Moonwatcher, de les primeres armes. Molt cèlebre fou la utilització dels vals del Danubi Blau per a il·lustrar un viatge per l’espai. Durant la travessia cap a Júpiter escoltam el ballet Gayaneh.
Quant a György Ligeti, aquest compositor va néixer l’any 1923 a Transilvània, de llengua materna hongaresa i d’ascendència jueva. Després d’estudiar música a Koloszvar i Budapest s’instal·là a Viena l’any 1956 i es posà en contacte amb la vanguàrdia europea. Actualment viu a Hamburg.
Kubrick aprofità tres de les seves obres per a 2001: fragments del Requiem, escrit per a soprano, mezzo, dos cors i orquestra (1963-1965) en versió de la Orquestra de la Ràdio de Baviera dirigida per Francis Travis; Lux aeterna, un canon a 16 veus que data de l’any 1966 i que hi interpreta l’Schola Cantorum de Stuttgart (dir. Clytus Goffwald); Atmospheres, de l’any 1961, de gran complexitat cromàtica i farcida d’intervals de segona, que interpreta l’Orquestra de Sudwestfunk dirigida per Ernest Bour.
Les escenes amb música de Ligeti són les que ens traslladen a allò més desconegut: el Requiem esdevé el leitmotiv de la roca; Lux Aeterna ens convida a passejar per la superfície de la Lluna fins que arribem a Clavius; Atmospheres acompanya a Dave Bowman cap a la porta de les estrelles.
Altres pel·lícules amb música de Ligeti són “The shining” (1980) i “Eyes wide shut” (1999), del mateix Kubrick, i el seu Concert per a Violoncel i orquestra sona a “Heat” (1995), de Michael Mann.
I per acabar, dues puntualitzacions: el grup Pink Floyd mai va ser convidat a musicar 2001, com han cregut alguns; en tot cas va ser tantejat (sense èxit) per a aportar fragments del seu àlbum Atom Heart Mother a “A clocwork orange” (1971); per una altra part, la canço “Space oddity” de David Bowie no té res a veure amb “Space oddisey”.



(*) Publicat a “Temps Moderns. Papers de Cinema” (Sa Nostra) n. 70 (2001) p. 22

Infància i cinema

Dimarts 11 de març se presentà al Centre Cultural de Sa Nostra el llibre de Gabriel Genovart Infància i cinema en un temps de postguerra (Lleonard Muntaner, 2007).
Hi intervenen Bàrbara Galmés, Jaume Vidal i Sebastià Serra.
Després se projectà Arroz amargo.

La vida de Crist al cinema

Un recorregut per les pel·lícules més conegudes sobre Crist.

LA VIDA DE CRIST AL CINEMA. Guia didàctica

Veure una pel•lícula a classe pot i ha de resultar sempre atractiu per als alumnes d’ESO i Batxillerat. Creim que el cinema constitueix un recurs bàsic a l’hora de motivar l’alumnat i completar les explicacions del professor. En aquest article oferim un catàleg de les principals pel•lícules que han tractat la vida de Jesús i que poden programar-se a l’àrea de Religió, SCR o Ciències Socials. En el cas concret de l’àrea de Religió, els objectius serien identificar a Jesucrist com a nucli central del fet cristià; conèixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural com a expressió de fe. Els continguts que treballariem serien, per una part, Jesucrist: la seva personalitat, el seu ministeri, la seva obra; per l’altra, la Comunitat Cristiana. Orígen de l’Església. Després de veure la pel•lícula els alumnes han de debatre alguna qüestió i realitzar un petit treball (agument i opinió personal). A Batxillerat es poden tractar aspectes com la pena de mort, l’esclavitud, la iconografia cristiana, passatges evangèlics concrets, etc.

De cada pel•lícula oferim una fitxa tècnica, un petit comentari i el nivell educatiu més adient. Es el professor el que té la potestat per a triar un títol segons siguin les seves prioritats. La disponiblitat de les cintes i DVD també és un factor a tenir en compte, si bé, es veuen cada any per televisió i els Centres de Recursos en tenen, segurament, còpia. Si el que interessa és crear una videoteca, el Departament d’Història hi pot col•laborar. Els problemes que ens trobarem són la gran durada de tots aquests films i les llicències dels guionistes de Hollywood. Són els anomenats “peplums” o cine de romans, un gènere que darrerament d’ha volgut revitalitzar amb títols com Gladiator o Troya. Sempre hi ha la possibilitat de posar un fragment per després comentar-lo.



Biografies de Crist:

-Rei de Reis (EUA, 1961). Dir. Nicholas Ray. 163 minuts. ESO.

-L’Evangeli segons Sant Mateu (Itàlia, 1964). Dir. Pier P. Pasolini. 134 min. Blanc i negre. Batxillerat.

-La història més gran mai no contada (EUA, 1965). Dir. George Stevens. ESO.

-Jesus Christ Superstar (EUA, 1972). Dir. Norman Jewison. 103 minuts. Musical. Hi ha una versió teatral de 1996 editada en DVD.

-Jesús de Nazareth (Itàlia, 1977). Dir. Franco Zeffirelli. 203 min. ESO i Batxillerat. Excessivament llarga. Es pot passar la segona part (vida pública de Jesús).

-La vida de Bryan (Regne Unit, 1979 ). Monty Pithon, 93 minuts. Paròdia de les pel•lícules de Crist. Batxillerat.

-La última tentación de Cristo (EUA, 1988). Dir. Martin Scorsese. 157 minuts. Pol•lèmica versió de la vida de Crist. Planteja com hauria pogut ser la vida de Jesús de no haver mort a la creu.

-La pasión de Cristo (EUA, 2004). Dir. Mel Gibson. 127 min. Batxillerat. Excessivament dura i violenta. Pretenciosa.

Primers cristians:

-La túnica sagrada (EUA, 1953). Dir. Henry Coster. 135 min. Ens parla de la vida de Marcelus, tribú encarregat de l’execució de Crist a la creu. ESO

-Ben-Hur (EUA, 1959). Dir. William Wyler. 200 min. Una de les pel•lícules més famoses de la història del cinema. Ens parla d’un noble jueu injustament condemnat i que es testimoni de la Passió de Crist. ESO i Batxillerat

-Barrabàs (EUA, 1972). Dir. Richard Fleischer. 128 minuts. Desventures d’aquest personatge bíblic que viu obsessionat per haver-se lliurat de la mort en lloc de Crist. Batxillerat.

-Ponzio Pilato (Itàlia/França, 1961). Dir. Irving Ropper. Una visió molt realista de la possible actuació de Pilat al judici a Crist.

Bibliografia

-De España, R., Cine bíblico. Historia y Vida, extra 58 (1990), p. 26-35

-De España, R., El Peplum. La Antigüedad en el cine. Glénat, Barcelona, 1997

-Fernández Sebastián, J., Cine e Historia en el aula. Akal, Madrid, 1988

-Lillo, F., El cine de romanos y su aplicación didáctica. Clásicas., Madrid, 1994

-Orell, B., El cinema històric, una eina didàctica. CDL, Palma, 1992

-Solomon, J., Peplum. El mundo antiguo en el cine. Alianza, Madrid, 2002

-Valsameda, M., “Jesucristo, ¿personaje de cine?”. Religión y Escuela, n. 80 (1993) p. 27-29.

-Vidal, J., “La mort de Crist al cinema”. Balears Cultural, Diari de Balears, 23.3.1997.

-“Jesucristo en el cine”. Cine & Música, n. 28. Salvat, Barcelona, 1991, p. 55-56.

(Diari de l'Escola, Diario de Mallorca, 4.4.2007)

Ligeti (1923-2006)

Un compositor classic i el cinema: György Ligeti (1923-2006)*

El realitzador americà Stanley Kubrick (1928-1999) llegeix “The Sentinel”, un relat que Arthur C. Clarke havia escrit el 1948, i de tot d’una decideix fer una pel·lícula en la que un monolit emet un senyal cap a Júpiter just quan aquells simis de fa quatre mil·lions d’anys han estat capaços d’arribar a la Lluna. És part del llarg anar de la raça humana i el desig de trobar allò que es cerca: qui és o com és Déu. La pel·lícula era “2001, a space odyssey”, de l’any 1968, i fou protagonitzada per Keir Dullea, Gary Lookwood, William Sylvester, Daniel Ritcher i la veu de la rebel HAL 9000, Douglas Rain, que arriba a interpretar la cançó Daisy, just quan ha de ser desconnectada.

Si bé Kubrick havia pensat en Carl Orff, la banda sonora fou encarregada en un principi a Alex North, que ja havia musicat “Spartacus” (1960), però a la fi es decidí per autors dels anomenats “clàssics”, com Richard Strauss (la cèlebre obertura d’Also sprach Zarathustra), Johann Strauss (El Danubi Blau), Khachaturian (Gayaneh) i, com no, Ligeti. La primera part de la pel·lícula, l’alba de la humanitat, resta sense música, llevat de l’aparició del monolit i del descobriment, per part de Moonwatcher, de les primeres armes. Molt cèlebre fou la utilització dels vals del Danubi Blau per a il·lustrar un viatge per l’espai. Durant la travessia cap a Júpiter escoltam el ballet Gayaneh.

Kubrick aprofità tres obres de Ligeti per a 2001: fragments del Requiem, Lux aeterna, un canon a 16 veus i Atmospheres, peça de gran complexitat cromàtica. Les escenes amb música de Ligeti són les que ens traslladen a allò més desconegut: el Requiem esdevé el leitmotiv de la roca; Lux Aeterna ens convida a passejar per la superfície de la Lluna fins que arribem a Clavius; Atmospheres acompanya l’astronauta Dave Bowman cap a la porta de les estrelles.

(*) Diari de l’Escola (Diario de Mallorca), 28.3.2007

Cinema: 300

300

Sala Augusta (Palma), 27.3.2007

Director: Zack Snyder (2006)
Amb Gerard Butler (Leònides), Rodrigo Santoro (Xerxes)
Basat en el còmic de Frank Miller & Lynn Varley (Norma ed.)
Font històrica: Herodoto, Historia, VII, 175-239
Música: Tyler Bates

Muerte en calzoncillos

Se ha estrenado en los cines de Palma la película 300, basada en el cómic del mismo título, obra de Frank Miller y Lynn Varley (Norma editorial) y en la que se narra la batalla de las Termópilas (agosto de 480 a C), un episodio de la Segunda Guerra Médica, en la que se enfrentaron un puñado de hercúleos espartanos contra un millón de torpes persas con sus elefantes y rinocerontes. La libertad de los helenos frente a la tiranía de Jerjes, dios y rey de reyes. Esta nueva versión de la batalla –ya existia una del año 1962, titulada El león de Esparta- supone una vuelta de tuerca respecto a la revisión de los peplums que se inició con Gladiator, Troya o Alejandro Magno, gracias a una excelente narración y a un ritmo trepidante que no deja en reposo al espectador. Como siempre, los griegos están dispuestos a morir por su patria con tal de que alguien les recuerde. Y así fue, porque el sacrificio del rey Leónidas y su guardia personal, fruto de una traición, fue transmitido por un soldado superviviente. Fue Herodoto quien lo plasmó en el libro VII de su Historia, de la cual existe una asequible edición de la colección de clásicos griegos (Círculo de Lectores) dirigida por el mallorquín Carlos García Gual, catedrático de filologia griega en la Universidad Complutense de Madrid.

Comentari publicat a El Mundo/El Día de Baleares (31.3.2007)

IMDB

Música per al nou mil·leni

Música per al nou mil·leni, de Hazael González. Documenta Balear, Palma, 2006. Pròleg de Jaume Vidal, epíleg de Jordi Vidal.
Recull d'articles de bandes sonores de cinema publicats a la revista Temps Moderns.
Hazael González és llicenciat en Història de l'Art. És professor de periodisme i locutor de ràdio.
Fou alumne meu a l'IES Josep Sureda i Blanes el curs 1993-94.