Programa a IB3 Ràdio (5.3.2009)
KUBRICK, CLARKE & LIGETI: UNA ODISSEA D’HOMENATGES (*)
No hi ha cap dubte que estam a l’any més oportú per a retre homenatge a aquests tres monstres de la cultura contemporània. L’any 2001 serà, sense dubte, l’any de 2001, una odissea a l’espai.
I podem començar, per què no?, per Homer, creador de l’epopeia d’Odisseu, l’Ulisses d’Ítaca, que segles més tard revisava el gran Joyce. Precissament aquesta parauleta de la que tant sentirem parlar aquest 2001 ve del grec “odios”, camí.
El realitzador americà Stanley Kubrick (1928-1999) llegeix “The Sentinel”, un relat breu que Arthur C. Clarke havia escrit el 1948, i de tot d’una decideix fer una pel·lícula en la que qualque cosa es posa en marxa quan cal. Per exemple, un monolit que emet un senyal cap a Júpiter just quan aquells simis de fa quatre mil·lions d’anys han estat capaços d’arribar a la Lluna. És part del llarg anar de la raça humana i el desig de trobar allò que es cerca: qui és o com és Déu. Amb aquest argument, el director de cinema i l’escriptor enllesteixen el guió de “2001, a space odyssey”, que més tard esdevindrà novel·la i creen una obra mestra del cinema. La pel·lícula (MGM, de l’any 1968), ha estat considerada sempre com la millor dintre del gènere de la ciència ficció. Fou protagonitzada per Keir Dullea (Bowman), Gary Lookwood (Poole), William Sylvester (Dr. Floyd), Daniel Ritcher (Moonwatcher) i la veu de la rebel HAL 9000, Douglas Rain, que arriba a interpretar la cançó Daisy, just quan ha de ser desconectada.
Si bé Kubrick havia pensat en Carl Orff, la banda sonora fou encarregada en un principi a Alex North, que ja havia musicat “Spartacus” (1960), però a la fi es decidí per autors dels anomenats “clàssics”, en concret de Richard Strauss (la cèlebre obertura d’Also sprach Zarathustra), Johann Strauss (El Danubi Blau), Khachaturian (Gayaneh) i, com no, Ligeti, objecte d’un estudi una mica més ample dins aquest article. El més curiós és que Alex North obria el film amb una fanfàrria molt semblant a la de Strauss, si bé amb clares influències de Rozsa. La primera part de la pel·lícula, l’alba de la humanitat, resta sense música, llevat de l’aparició del monolit i del descobriment, per part de Moonwatcher, de les primeres armes. Molt cèlebre fou la utilització dels vals del Danubi Blau per a il·lustrar un viatge per l’espai. Durant la travessia cap a Júpiter escoltam el ballet Gayaneh.
Quant a György Ligeti, aquest compositor va néixer l’any 1923 a Transilvània, de llengua materna hongaresa i d’ascendència jueva. Després d’estudiar música a Koloszvar i Budapest s’instal·là a Viena l’any 1956 i es posà en contacte amb la vanguàrdia europea. Actualment viu a Hamburg.
Kubrick aprofità tres de les seves obres per a 2001: fragments del Requiem, escrit per a soprano, mezzo, dos cors i orquestra (1963-1965) en versió de la Orquestra de la Ràdio de Baviera dirigida per Francis Travis; Lux aeterna, un canon a 16 veus que data de l’any 1966 i que hi interpreta l’Schola Cantorum de Stuttgart (dir. Clytus Goffwald); Atmospheres, de l’any 1961, de gran complexitat cromàtica i farcida d’intervals de segona, que interpreta l’Orquestra de Sudwestfunk dirigida per Ernest Bour.
Les escenes amb música de Ligeti són les que ens traslladen a allò més desconegut: el Requiem esdevé el leitmotiv de la roca; Lux Aeterna ens convida a passejar per la superfície de la Lluna fins que arribem a Clavius; Atmospheres acompanya a Dave Bowman cap a la porta de les estrelles.
Altres pel·lícules amb música de Ligeti són “The shining” (1980) i “Eyes wide shut” (1999), del mateix Kubrick, i el seu Concert per a Violoncel i orquestra sona a “Heat” (1995), de Michael Mann.
I per acabar, dues puntualitzacions: el grup Pink Floyd mai va ser convidat a musicar 2001, com han cregut alguns; en tot cas va ser tantejat (sense èxit) per a aportar fragments del seu àlbum Atom Heart Mother a “A clocwork orange” (1971); per una altra part, la canço “Space oddity” de David Bowie no té res a veure amb “Space oddisey”.
(*) Publicat a “Temps Moderns. Papers de Cinema” (Sa Nostra) n. 70 (2001) p. 22
