El curs 1975-76 els meus pares me matricularen a 5è d’EGB al CN Gabriel Alzamora López, més conegut com Escola Graduada. Jo provenia d’un centre totalment diferent, com era el CIDE, amb camps de futbol, classes de judo, etc., però enfora de ca meva i privat. La Graduada quedava al meu barri i, per tant, hi podia anar a peu i era públic. Ja vaig conèixer, però, l’edifici nou, el mateix d’ara, de color rosa. Per cert, el pati era més petit que l’actual perquè una part pertanyia a un organisme oficial i era tot ple de cotxes i camions. El primer dia ho vaig passar fatal perquè no sabia on anar, però de tot d’una hi vaig fer amics, alguns dels quals encara conserv. La primera professora que vaig tenir va ser donya Catalina, i també va ser la primera vegada que anava amb al·lotes a classe. El director era aleshores el senyor Sintes (†), que semblava que ho havia estat tota la vida.
En aquest article vull recordar breument quins varen ser els mestres del darrer any de Segona etapa d’EGB, els que vaig tenir a vuitè el curs 1978-79, ara fa trenta anys. Serà un petit homenatge i un recordatori pels que ja són morts.
De Llengua castellana vaig tenir na Milagros, encara que va ser substituïda durant una baixa per n’Ana Alguacil. Na Milagros era una profe de les anomenades progres, que permetia el debat i coses així. Era molt diferent a donya Marita (†) que havia tingut a sisè i setè, més tradicional. El català, que havia estat voluntari el curs anterior, va desaparèixer del pla d’estudis.
D’Anglès vaig tenir don Eulogio Díaz del Corral, que era ja un pacifista. Ens va descobrir Orwell. Amb ell podíem parlar de temes esotèrics i ens feia també classes de pintura al migdia.
De Matemàtiques i Ciències Naturals vaig tenir don Toni Sabater (†), que era el nou director del col·legi. Aquest sí que en feia, de por, perquè s’enfadava molt i ens cridava. Era el nostre tutor. Me vaig encarregar del laboratori, llavors jo de major volia ser científic.
De Ciències Socials vaig tenir Don Paco (Francisco García Caraballo). Don Paco ens deixava quedar l’horabaixa a fer una revista que es deia “El estornudo”. Més endavant va ser director del Gabriel Alzamora i avui en dia és inspector.
D’Educació Física i Dibuix vaig tenir en José Luis Cebollada, que també espantava una mica per la seva ironia i el seu mal humor.
De Religió vaig tenir l’antic director, don Bernat Sintes.
Aquell any també vaig formar part d’un equip d’hoquei sobre patins. L’entrenador era en Joan Antoni Mir, del España HC.
En línies generals, un bon claustre de professors que encara record perfectament i que m’ensenyà moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada