Llibres de la infància

Sempre hi haurà uns llibres que m'acompanyaran fins a la mort. Els he llegit i rellegit constantment:

-Niños de todas clases, d'Emilio Gómez de Miguel, de la Biblioteca para niños Sopena, Barcelona, 1940. Aquest llibre era a ca sa meva tia Dolores. Hi havia la història de Narcisín, què feia quan s'aixecava, què feia a escola, a ca seva, etc; també hi havia mals exemples: Vidal era glotón; i el més impactant, El cieguecito, d'un nin que son pare castiga a fer-li creure que s'ha quedat cec.

-Cien figuras universales, d'Antonio Onieva, Burgos, 1960, de Moisès a Planck. Era dels meus germans grans.

-Las 100 más famosas novelas. Seleccionadas por Enrique Sordo, Gassó, Barcelona, 1961. Podies llegir La Ilíada o la Divina Comedia en cinc minuts. Era dels meus pares.

-El fascinante mundo de la Biblia, de Selecciones del Reader's Digest, Madrid, 1963. També dels meus pares. Record un mapa de l'imperi romà en colors amb el que organitzava campionats de futbol: Hispània contra Thràcia, Narbonensis contra Assyria, etc, i també voltes ciclistes amb etapes: Tarraco-Valentia, Valentia-Carthago Nova, etc. El vaig calcar moltes vegades.

-Los más bellos cuentos. Va ser el regal de Comunió del meu cosí Juan José. L'he rellegit infinites vegades.

-Máquinas en movimiento, del Círculo de Lectores. Hi havia unes magnífiques il·lustracions d'avions, vaixells i vehicles terrestres per dedins. Els meus favorits, el Hindemburg i el B-17. Me'l va comanar la meva mare i va arribar un dia que justament m'havien castigat per jugar amb petards, encara me'n record, devia ser el 1976.

-Monitor Salvat: me'l vaig llegit sencer als deu anys.

(Vidàliques II,2)