L’altre dia era a Puigpunyent per desfer el que només Déu
pot desfer-ne i vaig demanar on podia berenar. Les al·lotes (vuelva usted
mañana) m’indicaren Can Jordi, i me varen dir, Jordi Vidal, com vostè. Vaig
tenir curiositat i vaig demanar pel tal Jordi Vidal, i com duia paperassa
semblava que s’havia assustat, i tot d’una li vaig dir, no, em dic Jordi Vidal,
quina casualitat, només volia saludar-lo. Ah molt bé, encantat i me dona la mà.
Jo anava amb el meu fillol Gerard.
Quan li deman i què, ho vareu celebrar l’altre dia?, dilluns
passat? Me respon: no perquè la meva filla se va matar un dia de Sant Jordi en
un accident.
En Gerard i jo ens varem quedar callats. Ja no vaig tenir
forces de demanar-li si tenia un nét Jordi. Varem berenar en silenci i partírem
cap a Palma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada